Indica publicitat
Dimecres, 28 de setembre del 2016
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 30 de juny del 2016 | 00:00
Opinió · Política
Víctor Terradellas i Maré
Secretari de relacions internacionals de CDC

5 lliçons del 26J (per la independència)

Pel moment polític que vivim a Catalunya, unes eleccions espanyoles només ens interessen en la mesura que impulsen o no el procés d'independència. Des d'aquesta perspectiva em permeto de constatar cinc lliçons que podem extreure d'aquests darrers comicis:

  • Només si anem junts l'independentisme pot guanyar. La victòria d'aquesta suposada nova esquerra a Catalunya és per demèrit de les forces independentistes que es presentaven a Corts espanyoles. Convergència i Esquerra han mantingut escons però han deixat passar, altra vegada, l'oportunitat de guanyar les eleccions a Catalunya i de comptar amb un grup a Madrid -que superaria els 20 escons- que caldria tenir en compte en l'aritmètica estatal. És públic i notori que Convergència hi estava a favor i Esquerra, no. És sabut, i estic convençut que la direcció de CDC també, que aquesta vegada li tocava a ERC liderar la coalició electoral.

  • Esquerra pot estar satisfeta de guanyar Convergència però potser hauria d'analitzar si aquesta victòria pírrica compensa el fet d'haver regalat el primer lloc a un projecte polític no independentista.

  • L'anàlisi exterior -el que faran cancelleries, think tanks i mitjans destacats d'arreu d'Europa-, no diferencia Catalunya de la resta de l'Estat. Hem perdut la possibilitat d'exportar un mapa estatal bicolor en el què només es diferenciés el nostre país amb un color diferenciat per la victòria clara de Junts pel Sí. Aquest hauria estat un missatge clar i diàfan que, per si sol, ens explicava com a realitat política diferenciada. De fet, però, hem difuminat aquest missatge i a l'exterior hem distorsionat i entorpit el nostre missatge polític.

  • Resulta paradoxal, sinó còmic, que la suposada aposta per a la regeneració democràtica espanyola només hagi fet forat a Euskadi i Catalunya. De la mateixa manera que Convergència i Esquerra, des de la incredulitat, van dir que donarien suport a un referèndum pactat amb l'Estat si finalment l'entelèquia fos possible, ara toca reclamar a Podemos la justa reciprocitat o bidireccionalitat. De la mateixa manera que Podemos hauria trobat a Catalunya les complicitats necessàries per donar suport al seu projecte de referèndum pactat, ara els toca donar suport al full de ruta sorgit del Parlament de Catalunya vista la impossibilitat de pactar res amb un Estat controlat per unes Corts on PP, PSOE i C's sumen una àmplia majoria de 254 diputats (a més de la gens menor majoria absoluta de bloqueig de qualsevol tema que ho requereixi, al Senat).

  • Una vegada més, cal insistir en la necessitat que les forces polítiques catalanes partidàries de la independència facin pinya en tots i cadascun dels comicis que tinguin lloc a Catalunya. Des de la diversitat i garantint la independència de cadascuna de les parts, estem parlant d'una estratègia a llarg termini. Junts pel Sí no pot ser l'excepció sinó la norma a seguir fins que no estigui plenament consolidada la nova República catalana. Segur que hi ha gent que per una raó o una altre no votarien una opció com aquesta però el component de il·lusió fa que nous electors que no es mouen en moments determinats, amb aquesta fórmula ho facin. O ens creiem que si no hagués existit unitat, per exemple, el diferents 11S haguéssim protagonitzat els TN de mig món? Ho vàrem ser perquè vàrem ser capaços de fer pinya, de demostrar que la unitat de les persones i dels actors polítics fa la força.

Aquestes cinc lliçons enfronten Convergència i Esquerra, i en bona part a les CUP, a la dicotomia entre ser independentistes o ser independents. Perquè no es tracta de prioritzar l'eix social i l'eix nacional, la prioritat nacional garanteix, precisament, les eines suficients per tirar endavant de les polítiques socials, econòmiques, empresarials i culturals que ens calen. I cal prioritzar el nosaltres per sobre del jo perquè en un projecte com el que tenim entre mans no hi ha lloc per a egos personals. Només una visió àmplia de país, només una visió generosa de la política, només l'arraconament dels comportaments partidistes i caïnites, farà possible una majoria suficient per articular el moviment polític que ens ha de permetre culminar el nostre procés d'autodeterminació. La resta és marejar la perdiu i enrederir una independència que, malgrat pedres i egos, farem realitat.


Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Víctor Terradellas i Maré
Víctor Terradellas i Maré
Secretari de relacions internacionals de CDC
Opinió · Política
El nostre vot a Madrid
Opinió · Política catalana
Del bipartidisme a la independència
Opinió · Política catalana
Sentit d'Estat
Opinió · Política
Adéu a l'espanyolitat
Opinió ·
Units per guanyar
Opinió ·
El calendari i el full de ruta del President
Opinió ·
L'11-S i l'exèrcit que ens cal
Indica publicitat
Av. Gaudí, 13 1r 2a
08025 Barcelona
(+34) 93 454 97 02
(+34) 93 454 97 03
redaccio@tribuna.cat