Indica publicitat
Dissabte, 19 d'octubre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 5 de desembre del 2013 | 16:18
Opinió · Política
Miquel Àngel Essomba
Professor de la UAB

A la taula d'en Bernat

Per qui no recordi com acaba el refrany, aquest diu: "qui no hi és, no hi és comptat". Fa poques setmanes que de la taula de la dignitat nacional n'hi ha un que s'hi ha aixecat: el PSC. Un èxit de l'espanyolisme, i un fracàs per al país, sigui un independentista o no. Ara el següent objectiu de Madrid per continuar la dinamitació del procés sobiranista serà sens dubte ICV. 

Tots sabem que, amb la marxa del PSC de la taula, el projecte queda seriosament tocat, i si hi marxés ICV, quedaria definitivament enfonsat. No és només una qüestió d'aritmètica parlamentària, sinó de l'aportació singular que aquest partit realitza per la construcció d'una aclaparadora majoria social.

La missió d'ICV, segons els seus portaveus, és recordar que l'arrel del conflicte actual rau en la falta greu d'ètica política que l'Estat va dispensar a Catalunya amb la sentència del TC al 2010, i interpretar que l'ànima de la gran majoria social el que vol és, per damunt de tot, ruptura.
L'única manera de tenir èxit és transformant la gran majoria de les manifestacions a les urnes. ICV és essencial per aconseguir-ho"
Les formacions polítiques partidàries d'una ruptura, en les seves diverses expressions, saben que l'única manera de tenir èxit a favor d'aquest objectiu s'aconsegueix transformant la gran majoria expressada a les manifestacions en una gran majoria expressada a les urnes – aquesta és l'única via per assolir el reconeixement de la comunitat internacional, únic fre possible al deliri obstructor de la llibertat de Catalunya. ICV és essencial per aconseguir aquesta gran majoria, i per dissort alguns no s'empassen que ho vulgui fer amb personalitat pròpia.

Certament, dins i fora de Catalunya ha costat d'entendre que una formació tradicionalment ubicada a la segona corona del "mainstream" polític català, ara sigui un membre actiu del nucli dur que defensa el dret a decidir, en clara sintonia històrica amb la seva aposta política per l'autodeterminació des dels anys 70, quan el cor polític d'aquesta formació bategava sota les sigles del PSUC. I els qui han estat agafats amb el pas canviat han recorregut de manera equivocada a la crítica superficial sobre la seva presumpta ambigüitat nacional.
ICV no té ambigüitat interna, té pluralisme intern. Atacar aquesta formació és un acte d'imprudència"
ICV no té ambigüitat interna pel que fa al procés de sobirania nacional, té pluralisme intern pel que fa als diversos escenaris de ruptura que es plantegen. Atacar aquesta formació pel costat d'aquesta inventada ambigüitat és un acte d'hipocresia –són majoria les formacions polítiques catalanes que tenen aquest pluralisme intern respecte al fet nacional – i també d'imprudència temerària: la independència, sens dubte, és una de les vies de ruptura, però no l'única. Sumar exigirà no negar la major, sinó cercar la fórmula que permeti conviure a la pluralitat de desigs de ruptura.

Els atacs de Madrid per seguir dividint la majoria parlamentària, amb la intenció que això es tradueixi en una divisió de la majoria social, seran més intensos en els propers mesos. Resultaria absurd que el rupturisme independentista acabés fent la "pinça" amb l'espanyolisme més ranci i destructor per descavalcar del procés a una ICV inequívocament rupturista.

Cal evitar aquesta coincidència contra natura, que no faria altra cosa que colgar el dret dels catalans a escollir lliurement el seu futur col·lectiu. Potser quatre neules i tres torrons endolciran aquest desembre la taula d'en Bernat, una taula a la qual el país li reclama intel·ligència, resistència i, per damunt de tot, estratègia.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Miquel Àngel Essomba
Miquel Àngel Essomba
Professor de la UAB
Opinió · Política catalana
La saviesa del poble
Opinió ·
Destruir el sobiranisme, pas a pas. Manual pràctic català
Opinió ·
La clau del procés
Opinió ·
Tornar a començar
Opinió · Política
La tragèdia del complement circumstancial
Opinió ·
Objectiu: 500.000 vots més
Opinió · Política
Full de ruta per al 2015
Notícies relacionades
Opinió · Política catalana
Perquè la CUP torni a ser la CUP
Opinió · Política catalana
Artur Mas un fre per al procés
Opinió · Política catalana
El camí a seguir
Opinió · Política catalana
Qui aconsella Lluís Rabell?
Recull de premsa · Política catalana
Bosch: "Reflexionar sobre el procés. Lluitar pel referèndum"
Llibres / revistes ·
Iniciativa per guanyar
Recull de premsa · Societat civil
Illa:"El ple sobre l'emergència social: no ens resignem"
Opinió · Política
L'alliberament d'Arnaldo Otegi, una oportunitat per al procés català
Notícia · Política catalana
Moviments de renovació a ICV
Opinió · Política
Sort en tenim, de Societat Civil Catalana
Indica publicitat