Indica publicitat
Dilluns, 3 d'agost del 2020
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 19 de maig del 2015 | 16:15
Opinió · Política
Marta Alòs
Escriptora

Això no és un polític

El que va ser un dels més importants col·laboradors de Juli Cèsar, Marc Antoni, aconsellava que s'havia de parlar i pensar com si, d'un moment a l'altre, haguéssim de perdre la vida.

Un bon consell que la majoria de mortals no segueix. La immediatesa ens fa esclaus de les nostres paraules i dels nostres actes. Sovint som imprudents, superficials i frívols; caminant per la vida de manera potinera, com si tot el que fem o el que diem no fossin en realitat pàgines que van deixant petjada en el nostre dietari personal i intransferible. Com si a través de les nostres paraules i dels nostres fets no anéssim deixant proves irrefutables de com som i de com, després, la història, petita o gran, parlarà de nosaltres.

De ben segur, però, que en Marc Antoni no adreçava el seu consell a una massa anònima amb una nul·la responsabilitat pública, sinó que anava dirigit als patricis, als mortals que tenien poder de decisió, als que en aquella època, per entendre'ns, tallaven el bacallà. Gent que havia de resoldre problemes i amb capacitat de dirigir. La història, la que s'escriu quan hom ja fa anys i panys que cria malves, és la que posarà l'accent en el lideratge o la mediocritat d'un dirigent en particular.
Algú hauria de recordar-li a Alberto Fernández Díaz que reclama a l'alcalde Trias competències que són exclusivament de l'Estat"
Què en dirà la història d'un personatge tan nefast com l'actual ministre espanyol d'interior, Jorge Fernández Díaz, que es dedica a la política des dels vint-i-vuit anys, que és membre supernumerari de l'Opus Dei i fill d'un militar falangista? Què li ha fet Catalunya a aquest val·lisoletà que es va establir a casa nostra l'any 1953, perquè sempre ens adreci aquest esguard que navega entre el fàstic i el menyspreu? Això no és un polític.

El podrem definir com un fidel servidor d'un partit determinat, com el titella d'un ideari, com un soldat amb una carta de navegació ben marca; però del que exerceix no se'n pot dir política. Mala gent la que com ell oblida quin és el deure d'un polític. Són aquesta gent la que fa malbé la paraula. I el seu germà no hi té res a dir? Algú hauria de recordar-li al regidor popular, Alberto Fernández Díaz, que reclama a l'alcalde Trias competències que són exclusivament de l'Estat, i concretament competència del ministre d'Interior, és a dir, del seu germà gran, Jorge.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Marta Alòs
Marta Alòs
Escriptora
Opinió ·
Temps de lectura
Opinió ·
PP, PSOE i el gihadisme
Opinió ·
La Marató, més enllà de l'èxit
Opinió · Política
La pell de la democràcia
Opinió · Política
El cas Pujol
Opinió · Política
Un 'book' reial
Opinió · Política
Els bascos, amics?
Indica publicitat