Indica publicitat
Diumenge, 15 de desembre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 3 de desembre del 2013 | 17:05
Opinió · Política
Teresa Mira i Enric de Vilalta, Àmbit Fet Nacional i Àmbit política lingüística d'ICV

Del trencament unilateral constitucional al sí a la sobirania

Catalunya va renunciar en el pacte constitucional a tres grans desideràtums: la república, la sobirania financera i l'autodeterminació.

Plenari de l'Àmbit Fet Nacional d'ICV a Manresa.

Els negociadors catalans, tant de l'esquerra com de la dreta van apostar per una Espanya plurinacional d'unió de pobles i nacions. Així l'haurien volgut tots o la majoria. Eren temps de crisi tant o més greu que l'actual amb un 25% d'atur reconegut l'any 1980 i amb l'Estat del Benestar pendent de construcció.

Ara, però, es fa evident que el model de les autonomies ha fracassat: ni han homogeneïtzat nivells de vida, ni han satisfet les aspiracions d'autogovern de Catalunya i Euskadi.

Les diferències entre les autonomies més riques i les més pobres s'han agreujat, i també entre les classes poderoses i les populars, en aquest cas set cops més grans avui que als anys 80, malgrat la contribució solidària de Catalunya. S'ha trencat el principi d'ordinalitat, ja que el país s'empobreix fins a nivells d'alarma social, mentre hi ha autonomies receptores que superen els seus nivells de vida, sense un arbitratge just per part de l'Estat; tot al contrari, amb un càstig suplementari de liquiditat. I, per l'altra banda, els partits catalanistes no només no han desaparegut sinó que han crescut i ha crescut la necessitat de partits catalanistes.

L'Estatut de 2005, el projecte polític del govern d'esquerres, volia ser un marc estable i transparent de les relacions Catalunya-Espanya i arraconar les atàviques polítiques pujolistes de peix al cove. Era, doncs, el màxim federalisme possible pactat amb el govern espanyol per a Catalunya, per sota del règim foral basc, aquest, sí, plenament federal.

Rajoy utilitza la crisi per fer més incompliments i per recentralitzar l'Estat i desmantellar l'Estat del benestar. A Catalunya, es vol l'autogovern per dignitat i per exigència democràtica i, per això, el poble català està doblement indignat: per la injustícia social i per l'ofec i l'opressió nacional.

El trencament unilateral del pacte constitucional (TUPC) va començar en el moment en què el Partit Popular i el "Defensor del Pueblo" (PSOE) presentaren recurs en contra de l'Estatut i es va coronar quan un tribunal paraconstitucional va menystenir el referèndum que ratificava un Estatut reduït a la mínima expressió, similar o idèntic, d'altra banda, al d'altres autonomies, amb el retall imposat pel Congrés i pels pactes Mas-Zapatero, màxims responsables, doncs, amb Rajoy, de la desafecció catalana.

Governants de PSOE, PP, CiU i PSC van pactar aquest TUPC, quan calia respectar l'Estatut. Mas se'n desmarcà el 2012, a risc de trencar la coalició, arrossegat per la força popular sobiranista i a costa del seu declivi electoral; i va créixer el pes d'un partit independentista d'esquerres, ERC, que en funció d'un pacte sobiranista amb CiU ha relegat els seus principis socials.
El nacionalisme català i l'espanyol, aliats per retroalimentar l'esclavatge social, culminen una ofensa greu a la pròpia voluntat popular i a la democràcia"
En aquest debat, CiU i ICV separen, per motius oposats, la qüestió nacional i la social, i s'ancoren en la defensa del dret a decidir. De fet, CiU defensa l'Estat propi sense canvi social. I ICV reclama com a exigència democràtica imperativa el lideratge del Parlament, com a representant del poble, i reclama a ERC que no aigualeixi, en la política diària, les aspiracions socials.

ICV, amb voluntat d'atreure cap a les seves tesis la família socialista, no explicita el seu projecte d'Estat propi: un projecte de sobirania plena, social, ecològica i de llibertats personals, tot renunciant implícitament a l'herència del catalanisme inclusiu del PSUC dels anys de l'antifranquisme --ara reivindicat per ERC (!)-- per tal d'evitar alinear-se amb Mas, a qui assenyala com a doblement responsable del declivi social i nacional de Catalunya. I ERC alimenta l'independentisme mentre cobreix les espatlles del govern de Mas amb les seves polítiques austericides, que van comportant el desmantellament del país. Gairebé tots els polítics, doncs, acaben presoners dels seus propis formulismes.

El greuge acumulat, la inconsistència política i la indignació popular generen que el moviment independentista es comenci a aglutinar al voltant de les consultes, a partir de la d'Arenys de Munt el 2009. No només pel sentiment nacional, ni per motius economicistes, sinó també perquè els partits han estat massa inoperants, hem passat de l'autonomia a la independència perquè el nacionalisme català i l'espanyol, aliats per retroalimentar l'esclavatge social, culminen una ofensa greu a la pròpia voluntat popular i a la democràcia.

En defensa pròpia, especialment de la gent més vulnerable, i en defensa, doncs, de la pròpia dignitat, la societat catalana es va organitzar en 553 municipis, adreçant-se a 4,7 milions de persones i, amb una participació del 18,9 %, va aconseguir que més de 800.000 persones responguessin una pregunta.

Són les primeres mostres d'una capacitat de coordinació i mobilització que no han parat de créixer. La manifestació del 2010 organitzada per Òmnium, la del 2012 i la Via Catalana de 2013 organitzades per l'ANC, amb més 1,5 milions de persones reclamant la independència, demostren que es tracta d'un procés popular sense retorn que pren el lideratge pel canvi d'Estat.

La majoria social activa del poble de Catalunya dóna resposta així al TUPC amb un projecte clar i preveu només una sola via federal que trenqui amb l'statu quo: una Catalunya sobirana, republicana i social dins d'Europa. Així ho va reflectir la pregunta de les consultes: "Està d'acord que la nació Catalana esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?" I una gran majoria, sense cap classe de dubtes, va dir "sí".


Teresa Mira, Àmbit Fet Nacional d'ICV
Enric de Vilalta, Àmbit de política lingüística d'ICV

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Teresa Mira i Enric de Vilalta, Àmbit Fet Nacional i Àmbit política lingüística d'ICV
Teresa Mira i Enric de Vilalta, Àmbit Fet Nacional i Àmbit política lingüística d'ICV
Indica publicitat