Indica publicitat
Dissabte, 24 d'agost del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 5 de setembre del 2011 | 16:34
Opinió · Política
Josep Pinyol i Balasch
Historiador i empresari

Disposats a anar a la presó

Tots els que volem defensar la immersió lingüística hem d'estar disposats a anar a la presó. La sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut d'Autonomia de Catalunya ha desencadenat una dinàmica judicial que només s'aturarà si l'Estat espanyol comprova que hi ha catalans disposats a adoptar una actitud com la de Gandhi davant la dominació britànica o la de Mandela davant del règim de segregació racial.

De moment és una interlocutòria del TSJC en compliment d'una sentència del Tribunal Suprem. El moment culminant vindrà quan el Tribunal Constitucional sentencii la Llei d'Educació de Catalunya, impugnada pel PP des de fa dos anys. La consellera d'Ensenyament és la primera que haurà de donar exemple davant la interlocutòria actual i ha de saber que hi ha molta gent disposada a acompanyar-la. Si no imposa l'espanyol com a llengua vehicular a l'ensenyament, se li aplicarà l'article 112 de la Llei Jurisdiccional, que estableix multes de 150 a 1.500 euros si no acompleix la resolució judicial, i a responsabilitats penals (la presó) si persevera en la seva negativa.

El corró judicial és lent, però imparable. La Constitució espanyola no reconeix Catalunya com una nació que té el seu territori històric; només reconeix els drets lingüístics dels catalanoparlants residents a la "comunitat autònoma" catalana. D'acord amb aquesta filosofia la llengua espanyola és de rang superior i es seu coneixement és obligatori i la llengua catalana té una categoria inferior i el seu ús és un dret, però no un deure.

Durant tres dècades s'ha aprofitat les indefinicions constitucionals per portar a terme una política lingüística basada en el dret territorial com és la immersió lingüística. Es va inspirar en l'exemple del Quebec, al qual la constitució del Canadà reconeix l'àmbit territorial, com ho fa la belga amb Flandes o la Suïssa amb cada cantó. L'Estatut que va aprovar el Parlament de Catalunya establia el dret i el deure de conèixer el català, però aquest deure va desaparèixer en la seva tramitació. Ara la sentència contra un Estatut ha eliminat tota ambigüitat de la Constitució espanyola en relació a les autonomies i els drets nacionals: el poble català no existeix com a subjecte històric; és una subespècie linneana.

L'estratègia de la minorització és a llarg termini, però el resultat és la nostra desaparició com a nació

Aquesta sentència reflecteix la nova estratègia del Regne d'Espanya en relació a Catalunya. Des del 1714 l'Espanya borbònica ha intentat assimilar els catalans, intentant que oblidessin les llibertats arrabassades per la força de les armes i que arraconessin la seva llengua. L'assimilació ha estat impossible. La Renaixença va recuperar el prestigi de la nostra llengua i va posar en valor la nostra pròpia història. Valentí Almirall va establir la necessitat de crear partits catalans, separats dels espanyols. Prat de la Riba va restablir la nostra identitat: els catalans som catalans i només catalans. Alexandre Galí, Pau Vila i molts altres van posar en marxa l'escola catalana. L'assimilació de Catalunya va esdevenir impossible; els quaranta anys de repressió franquista els ho van demostrar.

Ara desenvolupa l'estratègia de la minorització: l'Estat espanyol malda per convertir els catalans en una minoria, irrellevant dins Espanya i residual dins del seu propi territori històric. Compta amb armes molt poderoses: la demografia, els mitjans de comunicació audiovisuals d'abast estatal, el màrqueting d'un mercat lingüísticament unificat. Aquesta estratègia és compartida pel PP i el PSOE. El novembre de 2009 el Govern del PSOE va posar un conjunt de reserves davant la Llei d'Educació de Catalunya. No es van convertir en un recurs d'anticonstitucionalitat per no desgastar el govern del President Montilla. El PSOE sabia que ja ho faria el Partit Popular. L'atàvica tàctica del policia bo i el policia dolent.

L'estratègia de la minorització és a llarg termini, però el resultat és la nostra desaparició com a nació. Catalunya l'any 1960 tenia 3 milions d'habitants, entre 1975 i 2000 érem sis milions i en la  darrera dècada hem arribat a set milions i mig. L'any 1986 hi havia tres televisions, dues en espanyol i una en català; aleshores s'aprovà la llei de les televisions privades, totes en espanyol; ara, amb la TDT hi ha centenars de canals, la immensa majoria en l'idioma de l'Estat. En el combat contra la minorització ens juguem la supervivència nacional. Per aquesta raó hem de recuperar el mateix esperit de resistència que contra el genocidi franquisme.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Josep Pinyol i Balasch
Josep Pinyol i Balasch
Historiador i empresari
Opinió · Política catalana
Jo acuso Sr. Eugeni Gay
Opinió · Política catalana
Preparem la resistència gandhiana
Opinió · Política catalana
Constituents? Referèndum? Desobediència institucional !!!
Opinió · Política catalana
Proclamació d'Independència, Referèndum i Moció de confiança
Opinió · Política catalana
Proclamació d'Independència, Referèndum i Mandat democràtic
Opinió · Política catalana
Junts pel Sí: acomplir el mandat democràtic
Opinió · Política catalana
La trampa del referèndum
Indica publicitat