Les seves conclusions són una pasta de molts ingredients i segons qui els cou, s'inflen i s'endolceixen al gust.

VILA D'ABADAL reflexionava a la tertúlia del 3 d'abril, "La caixa dels trons", sobre aquestes conclusions del 16è congrés i en feia les seves deduccions. Per ell, Convergència ha fet "l'esforç" d'apostar per l'Estat propi i "seguirà evolucionant en aquest sentit, perquè és el que vol la societat i sobretot els votants de CiU". D'aquí en deduïa dos condicionals: "Si Duran continua al capdavant dels democristians, arribarà un dia en què el projecte de CiU serà inviable". Perquè ─i segon─, "si CDC segueix apostant pel sobiranisme, toparà frontalment amb Unió" i  l'alcalde de Vic concloïa que la "clau" està en què Unió opti també per la independència, cosa que amb Duran al capdavant, és impossible.

JOSEP RULL (el tercer de Convergència) entrevistat al Singular el mateix dia, en un exercici de cirurgia política, distingia entre "Estat propi" i "independència", disseccionava "l'Estat propi" en varis "instruments jurídico-polítics" i considerava que la "independència, en aquests moments, és un terme molt relatiu. El que és important és poder disposar d'un instrument jurídico-polític que ens permeti governar les nostres interdependències". El pacte fiscal seria avui, un d'aquests "instruments jurídico-polítics" per a gestionar "les interdependències" d'aquesta etapa.

EL CONGRÉS: Segons el taxidermista "el congrés de CDC és una resposta a la sentència" (del Constitucional sobre l'Estatut), en el sentit que el congrés "emfatitza" d'una banda, el "som una nació" (concepte negat pel Constitucional) i d'una altra, el "hem de tenir sobirania" (un espai "gradual" de decisió).

ESPANYA: Separant d'aquesta manera, Rull obre la mà a Duran i a un nou "peix al cove". Perquè allò "emfatitzat" pel 16è congrés, són "els dos elements d'inici d'ambdós partits (CDC i UDC), tan potents que ens permeten continuar fent molta feina durant un període molt important del futur". I possibiliten també "el pacte fiscal". "El pacte fiscal és el (nou) instrument. L'objectiu és tenir la hisenda pròpia. El que en primera instància explorarem és arribar a un acord amb l'Estat".

CATALANISME: Així, al separar la independència de l'Estat propi (conformat de diversos "instruments jurídico-polítics"),  Convergència apostaria, segons Rull, per a continuar dialogant amb els Espanyols i per a mantenir el mateix procés gradualista que, durant 35 anys, el Catalanisme ha practicat.

Mentre Vila d'Abadal posa l'accent en l'independentisme i en l'adéu a Duran i a Espanya, Rull ho relativitza i ofereix la mà als dos acomiadats. Els dos, Vila d'Abadal i Rull, configuren el perfil bicèfal de CiU. Una bicefàlia asimètrica i que Rull quantifica: "Amb ERC ens diferenciem en què continuem sent el partit majoritari: CiU té 62 diputats i ERC en té 10". I de fet, no li manca raó. Perquè, així les coses, hem de preguntar-nos: Què vol la societat i el votant de CiU? Un Estat ibèric o un Estat propi i europeu?