Indica publicitat
Dimarts, 22 d'octubre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 27 de maig del 2014 | 17:14
Opinió · Política
Miquel Àngel Essomba
Professor de la UAB

El front d'esquerres i el dret a decidir avancen

La consecució d'un estat propi per Catalunya només es podrà fer des d'una àmplia majoria política i social d'esquerres.

Les forces conservadores són al•lèrgiques al dret a decidir perquè representa un format de democràcia (participativa, oberta, plural, directa) incompatible amb els seus interessos. Estem contents, per tant, que després del 25-M l'opció d'un possible front català d'esquerres surti reforçat. ERC i ICV-EUiA, els dos pilars imprescindibles d'aquest hipotètic front, han resultat molt ben parats d'aquesta contesa electoral, cosa que aplana el camí vers aquesta fita.

Alhora, els mals resultats de populars i socialistes a tot arreu (des de Catalunya fins a Europa, passant per Espanya), són simultanis a un increment significatiu del vot a l'esquerra d'opcions d'esquerres favorables al dret a decidir. El bon resultat d'IU, o la sorpresa de Podemos, així com els més de 100 diputats que sumaran els Verds i l'Esquerra Europea, es tradueixen directament en un millor reconeixement exterior del dret a la consulta del 9-N. I no podem ignorar que la davallada del bipartidisme ens permet ser mínimament optimistes a l'hora de contemplar com l'anticatalanisme perd pistonada com fàbrica de vots a Espanya.

No obstant això, després d'assaborir la victòria, ERC per la seva dreta i ICV-EUiA per la seva esquerra han de fer front a una llarga llista de deures, tant individuals com conjunts entre les dues formacions, que no té espera.
ERC i ICV-EUiA han de poder reomplir una centralitat de país perduda des que CiU i PSC van iniciar el seu propi declivi"
L'aliança electoral d'ERC amb NECat no ha estat castigada per l'electorat, ans al contrari. Un bon pas per vertebrar el centre-esquerra catalanista ara tan convuls i desorientat. Amb tot, ERC hauria de maniobrar amb habilitat per evitar que el PSC acabi essent del tot una sucursal del PSOE a Catalunya, i també per aconseguir que la inevitable escissió entre CDC i UDC es consumi definitivament aviat i atregui els convergents al centre-esquerra on haurien d'haver estat sempre. ERC és l'únic partit amb autoritat i ponts de diàleg suficients com per assolir aquest repte imprescindible per a la definició del front.

També ICV-EUiA ha de prendre bona nota que 120.000 votants a la seva esquerra segueixen sense sentir-se atrets per la seva formació, i prefereixen fórmules polítiques que sintonitzen millor amb el seu tarannà polític, representat per les CUP a les darreres eleccions catalanes, i per Podemos en aquestes europees. Cal que ICV-EUiA aconsegueixi una entesa de base amb aquests sectors, no és viable el front sense aquesta aliança, ja que cal no perdre de vista que la llei electoral vigent fa que, ara com ara, el tot sigui molt més que la suma de les seves parts.
La violència estructural i simbòlica de l'estat espanyol no trigarà gaire a fer-se notar de nou"
Col·lectivament, Catalunya també necessita que ERC i ICV-EUiA treballin plegats per abordar els temes més espinosos que en breu tindrem al davant. D'una banda, la reacció violenta esperable del bloc unionista, al qual la desfeta del 25-M no el farà abaixar-se de la seva deriva contrària al dret a decidir. D'altra banda, cal barrar el pas al populisme que l'espanyolisme modern de C's representa, i això només resulta viable si s'acaben amb urgència les polítiques de retallades i l'austeritat mal entesa, resituant en el primer pla de l'agenda el projecte polític dels drets socials a més a més del debat sobiranista. Amb aquestes accions, i les anteriors, ERC i ICV-EUiA han de poder reomplir una centralitat de país perduda des que CiU i PSC van iniciar el seu propi declivi per mèrits propis.

Avui Catalunya pot respirar més tranquil·la, però no per gaire temps, la placidesa durarà pocs dies. La violència estructural i simbòlica de l'estat espanyol no trigarà gaire a fer-se notar de nou des de diversos fronts, i com més aviat ERC i ICV-EUiA hi posin fil a l'agulla, més fàcil serà contenir el previsible tsunami que ens aguaita a la cantonada.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Miquel Àngel Essomba
Miquel Àngel Essomba
Professor de la UAB
Opinió · Política catalana
La saviesa del poble
Opinió ·
Destruir el sobiranisme, pas a pas. Manual pràctic català
Opinió ·
La clau del procés
Opinió ·
Tornar a començar
Opinió · Política
La tragèdia del complement circumstancial
Opinió ·
Objectiu: 500.000 vots més
Opinió · Política
Full de ruta per al 2015
Indica publicitat