Indica publicitat
Dimarts, 11 d'agost del 2020
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 4 de juny del 2014 | 17:52
Opinió · Política
Pere Bosch
Diputat al Parlament per la Garrotxa, el Pla de l'Estany i el Ripollès

El nou pacte del Pardo

Com és prou conegut, el 1885 es va segellar l'anomenat Pacte del Pardo.

L'objectiu d'aquest acord, que van subscriure els caps del partit conservador i liberal, Antonio Cánovas i Práxedes Mateo Sagasta, era garantir l'estabilitat del règim de la Restauració i la continuïtat de la monarquia, que vivia un moment d'incertesa arran de la mort d'Alfons XII i la minoria d'edat del seu successor.

Per tal d'aconseguir aquest objectiu, hom va fixar un sistema de bipartidisme (l'anomenat torn de partits) fonamentat en la manipulació electoral, que permetia l'aïllament de l'oposició política i social. El sistema va garantir un període d'estabilitat política, clarament fictícia; però va començar a esquerdar-se el 1909 (arran de la revolta de la Setmana Tràgica i la caiguda del govern d'Antonio Maura) i va trencar-se del tot a partir del 1917, amb una greu crisi caracteritzada per l'augment del debat territorial i de la conflictivitat social.

La comparativa històrica resulta, sempre, arriscada; però els paral·lelismes entre l'acord del 1885 i la situació actual, permet posar en evidència fins a quin punt les elits i els principals partits espanyols han sabut bastir, més enllà de les seves diferències ideològiques, grans acords nacionals amb l'objectiu de frenar els canvis i mantenir el seu estatus quo.
El nou pacte del Pardo pot arribar a taponar les ferides però difícilment curarà la descomposició del règim"
No deixa de resultar reveladora la confessió de l'expresident espanyol, Felipe González, qui fa pocs dies recamava un govern de coalició entre PSOE i PP; i, encara més, la de l'actual secretari general del PSOE, qui l'endemà que es convoqués la consulta sobiranista reconeixia, en una entrevista al diari ABC, que el PP "sabe que en cuestiones de Estado siempre puede contar con el PSOE". Més clar, l'aigua.

Més enllà de les declaracions, però, els acords entre PP i PSOE que s'han donat a conèixer en els darrers anys posen en evidència l'existència d'un pacte tàcit que s'ha concretat en la reforma constitucional exprés per a blindar l'anomenada estabilitat pressupostària (agost del 2011), en el fre a la proposta de referèndum del Parlament de Catalunya (abril 2014) i ara, finalment, en la defensa del cap de l'Estat.

Monarquia, pressupostos i conflictes territorials han estat, doncs, els pilars d'aquest acord que ha representat, tot sigui dit, una renúncia del PSOE (i, de retruc, del PSC) als seus principis ideològics. Es tracta d'un nou pacte del Pardo que, com el del 1885, pot arribar a taponar les ferides, però difícilment curarà la descomposició del règim.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Pere Bosch
Pere Bosch
Diputat al Parlament per la Garrotxa, el Pla de l'Estany i el Ripollès
Opinió · Política
La monarquia com a bot salvavides
Indica publicitat