Indica publicitat
Divendres, 6 de desembre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 25 de abril del 2014 | 17:20
Opinió · Política
Jaume Bosch
Diputat d’ICV al Parlament de Catalunya

Eleccions europees i procés sobiranista

El 25 de maig se celebren eleccions europees. Tot i la tradicional baixa participació i les esperances que la UE ha cremat els darrers anys, la cita és important.

En la lluita entre el poder dels Estats i el d'un Parlament europeu que intenta construir una cosa semblant a un sistema democràtic, aquestes eleccions presenten una novetat positiva: per primera vegada, el president o presidenta de la Comissió Europea sortirà del Parlament i per aquest motiu les principals forces polítiques presenten com a caps de llista a candidats a presidir la Comissió.

Les eleccions es produeixen en uns moments decisius: la crisi econòmica ha servit de pretext als poders polítics i econòmics de la UE, l'anomenada Troika, per imposar als estats, i sobre tot a la ciutadania, dels països del sud d'Europa una política d'austeritat destinada a afeblir l'estat de benestar que Europa, gràcies a l'impuls del sindicats i els partits d'esquerres, va construir després de la II Guerra Mundial.

Avui la política liberal i conservadora de la senyora Merkel provoca patiments a la societat, des de Grècia a Portugal: també a Catalunya. Però aquesta política ha comptat amb la complicitat dels governs de torn, ja sigui a Espanya, amb el PP al davant, i també a Catalunya: o ja no recordeu quan el Conseller Mas-Colell demanava més retallades al Govern de l'Estat o quan el President Mas posava Portugal com exemple? Avui el Govern de CIU, després de la batacada de les eleccions de 2012 dissimula i mira cap a una altra banda però la gent té memòria...
No recordeu quan Mas-Colell demanava més retallades al Govern de l'Estat o quan Mas posava Portugal com exemple?"
Les eleccions del 25 de maig donaran l'oportunitat a la ciutadania europea de qüestionar aquestes polítiques que converteixen l'austeritat i l'estabilitat pressupostària en un dogma, fins el punt que obliguen a reformar Constitucions irreformables per a altres qüestions. Hi ha exemples que demostren que és possible apostar per un model diferent: les polítiques defensades per Alexis Tsipras, líder de Siritza, a Grècia, o la decisió dels Verds-Europa Ecologia d'abandonar la coalició de govern a França davant les polítiques de retallades anunciades pel nou primer ministre Manuel Valls.

A Catalunya, les eleccions es produeixen en un marc polític molt especial: el 8 d'abril al Congrés de Diputats espanyol (PP, PSOE i UPyD) mostraven l'immobilisme més tronat davant la reclamació democràtica del poble català. El 9 de novembre està previst celebrar la consulta sobre el futur polític de Catalunya. Davant aquesta situació, alguns sectors polítics i alguns opinadors van plantejar la necessitat d'una candidatura unitària de les forces que defensen el referèndum.

Al final no ha reeixit. Alguns experts en política europea havien advertit que no seria ben vist a Europa que convertíssim aquests comicis en una qüestió estrictament catalana: l'exigència del referèndum català interpel·la la comunitat democràtica europea però alhora els reptes que es dilucidaran el 25 de maig aconsellen una participació catalana també en clau de política europea. Precisament per la vocació europeista de Catalunya.

Però els debats sobre la candidatura unitària es van acabar quan es va fer pública l'enquesta encarregada per la mateixa Convergència sobre aquesta qüestió i publicada pel Diari Ara (17 de març) . De l'estudi es deduïa que una possible candidatura unitària de CIU, ERC, ICV i CUP podia recollir bastants menys vots que cada força política per separat. L'enquesta donava la raó a la direcció d'ICV que havia explicat que l'electorat ecosocialista no veuria amb bons ulls una candidatura conjunta amb CiU, ja que totes dues forces polítiques defensen en matèria econòmica i social polítiques clarament oposades. No es podia demanar a ICV que participi d'una llista en la que algun del seus membres, el vinculat a Unió Democràtica per exemple, aniria al mateix grup parlamentari que el PP i la senyora Merkel.

L'enquesta demostrava que tan sols un 3 per cent de l'electorat d'Iniciativa es declarava disposada a votar una llista unitària. Però entre els votants de CiU i ERC tampoc quedava assegurat un suport indiscutible a la candidatura conjunta: encara més, el suport a la candidatura CIU, ERC, ICV i CUP era clarament minoritari dins els electorats convergent i republicà. Tant CiU com ERC van deixar de banda discretament la proposta. I és que hi ha coses evidents: l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural s'han mostrat insuperables alhora de mobilitzar la societat catalana; però són els partits els que coneixen millor el seu electorat. Cadascú té el seu paper i de vegades no és positiu voler ocupar el rol dels altres...
El 25 de maig, Catalunya ha de demostrar la seva voluntat de ser membre de la UE però alhora que defensarem el nostre dret a decidir"
Ara el repte és un altre, i penso que molt més important: que cada força política incorpori en el seu programa la reivindicació del dret a decidir. I sobre tot, que siguin capaces de convèncer els seus grups al Parlament europeu de defensar el referèndum a Catalunya. El candidat d'ICV, Ernest Urtasun, que va ser el primer en descartar la candidatura unitària, ha estat també el primer en fer els deures: ICV es presenta a l'Estat espanyol amb Izquierda Unida i Anova, el partit independentista gallec de Xosé Manuel Beiras. IU ja va demostrar el 8 d'abril al Congrés de Diputats el seu suport al referèndum català.

Urtsaun, al Parlament europeu formarà part del Grup Verd, que encapçalen l'alemanya Ska Keller i el francès occità José Bové. Doncs bé, tots dos s'han pronunciat públicament i de forma clara a favor del dret a decidir de Catalunya, malgrat ser ciutadans d'estats no massa inclinats a reconèixer pluralitats nacionals. Ara toca als altres candidats: ERC juga un paper marginal en l'àmbit europeu perquè no forma part de cap de les famílies polítiques del Parlament. Però aconseguirà Ramón Tremosa, cap de llista de CIU, que els candidats a presidir la Comissió per part del Grup Liberal i del Grup Popular es comprometin a defensar el referèndum català?

L'Ernest Urtasun s'ha compromès a no votar com a eurodiputat a cap candidat a la Comissió Europea que no hagi anunciat el seu suport al dret a decidir de Catalunya i el seu compromís contra les polítiques d'austeritat. Estem esperant una afirmació similar del cap de llista de CIU. I no esperem res del cap de llista del PSC, ja que el seu destí està ja marcat pel PSOE i pels socialistes alemanys: negació del dret a decidir de Catalunya i participació en una gran coalició amb la senyora Merkel com ja han fet els socialistes a Alemanya.

El 25 de maig, Catalunya ha de demostrar la seva voluntat de ser membre de la Unió Europea amb un grau elevat de participació però, alhora, que defensarem el nostre dret a decidir, molts també volem votar per una altra Europa. Després de les eleccions caldrà mantenir la unitat mostrada en aquesta legislatura pels eurodiputats catalans, en especial per Ramón Tremosa, Raül Romeva i Oriol Junqueras (el temps que hi va ser) i de vegades també pels socialistes Raimon Obiols i Maria Badia. Ara, malgrat que no podrem comptar amb eurodiputats socialistes, caldrà continuar amb la tasca comuna però sense oblidar que l'Ernest Urtasun i el Ramón Tremosa defensaran alhora polítiques europees diametralment oposades. I aquesta és la grandesa del procés sobiranista!

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Jaume Bosch
Jaume Bosch
Diputat d’ICV al Parlament de Catalunya
Opinió · Política catalana
Reflexions sobre la decisió d'en Raül Romeva
Opinió ·
El sí-sí no és només d'en Mas
Opinió · Política
9N: l'equivocació d'una part del federalisme català
Opinió · Política
L'estelada vermella també és nostra
Opinió · Política
Cap al 9 de novembre: unitat i fermesa
Indica publicitat