Indica publicitat
Dissabte, 23 de febrer del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 26 de setembre del 2011 | 14:14
Opinió · Política
Humbert Roma
Periodista

Els presos també

Fernando Díez Torre és un pres de Bilbao al qual li han allargat la condemna sense que la Secció Segona de la Sala Penal de l'Audiència nacional espanyola li n'hagi comunicat la resolució, segons va denunciar la seva defensa i publicava el diari "Gara" la setmana passada.

L'endemà que el diari publiqués aquesta notícia, breu però significativa, el col·lectiu de presos polítics bascos feia pública la seva adhesió a l'Acord de Gernika, que van firmar ara fa un any l'esquerra independentista il·legalitzada, Eusko Alkartasuna, Aralar, Alternatiba i Abertzaleen Batasuna (partit del País Basc del Nord), juntament amb més d'una vintena de col·lectius socials diversos.

El contrast entre ambdues notícies és evident. La primera no és sinó la constatació de l'immobilisme en la política penitenciària del Regne d'Espanya que –tot i unes poques mesures de presó atenuada cap a presos amb malalties molt greus, i encara no a tots– segueix pràcticament intacta pel que fa al País Basc. Malgrat la declaració d'ETA d'un alto el foc permanent, unilateral i verificable per la comunitat internacional, en resposta al que plantejava el primer punt de l'Acord de Gernika, i l'opció clara de l'esquerra abertzale il·legalitzada en contra de l'ús de la violència armada com a mitjà per aconseguir les llibertats nacionals al País Basc.
El PNB sembla haver entrat en una crisi d'identitat i desconcert notable
El col·lectiu de presos polítics bascos, que ja el desembre passat es va declarar a favor del procés polític iniciat per l'esquerra independentista basca, ara, donant suport explícit a l'Acord de Gernika, ho fa, entre d'altres qüestions, a l'aplicació dels anomenats "principis Mitchell" en el procés que ha de portar la pau al seu país. Com ara dos prou definitoris del significat del gest del col·lectiu: "l'ús de mitjans exclusivament democràtics i pacífics per resoldre les qüestions polítiques" i "l'oposició a qualsevol intent d'utilitzar la força o amenaçar d'utilitzar-la per influir en el curs o en els resultats a què s'arribi en les negociacions multipartit". I ho fa tot i les dificultats de debat propi que comporta l'allunyament en nombroses presons, la majoria de les quals a molta distància del seu país. Res a veure amb la política penitenciària britànica d'aproximació dels presos i el debat entre ells que va facilitar els acords de pau per a Irlanda del Nord per als quals el senador nord-americà George Mitchell va plantejar aquells principis.

Més significatiu encara és que s'hagi produït pocs dies després de la sentència de l'Audiència nacional espanyola condemnant cinc dirigents de l'esquerra independentista il·legalitzada a penes d'entre vuit i deu anys de presó, entre ells l'exportaveu de Batasuna, Arnaldo Otegi, i l'exsecretari general del sindicat LAB, Rafa Díez (deu anys per cadascun), a petició de la fiscalia. Una condemna relacionada precisament amb l'activitat dels condemnats per conduir l'esquerra independentista basca il·legalitzada cap a les vies que exclouen expressament la lluita armada. Arnaldo Otegi, un dels principals artífexs d'aquest canvi transcendental, en el missatge que va enviar als manifestants que en demanaven la llibertat als carrers de Bilbo aquest dissabte denunciava el perquè de la sentència: "Només busquen un objectiu: mirar d'impedir que aquestes setmanes i mesos vinents fem passos que, d'acord amb la nova estratègia adoptada, afermin el nou escenari a Euskal Herria de manera irreversible i definitiva".

Mentre, les coses se segueixen movent al País Basc de Sud. Fonts socialistes, tant de Madrid com basques, ja comencen a parlar en un altre to del conflicte i, arran de la declaració del col·lectiu de presos, accepten obertament encetar una nova política penitenciària que tindria com a primer esglaó l'apropament dels presos al seu país. Coincideixen aquests fets amb la presència del Grup Internacional de Contacte, que encapçala l'advocat sud-africà Brian Currin, al País Basc, on van analitzar, entre d'altres qüestions, el bloqueig pel Regne d'Espanya de la verificació internacional de l'alto el foc d'ETA; la il·legalització del partit "Sortu", pendent de sentència al Tribunal Constitucional, i la condemna dels cinc dirigents de l'esquerra abertzale que el mateix Currin qualificava d'escàndol aquest diumenge en una entrevista al diari espanyol "El País".

La perspectiva de les properes eleccions a les Corts espanyoles dóna encara més sentit a tots aquests moviments. L'esquerra abertzale reclama la legalització de "Sortu" per abans del 20 de novembre, per poder presentar candidats propis dintre de la coalició "Bildu", amb Eusko Alkartasuna, Alternatiba i, ara Aralar, important novetat, sobretot pels efectes que pot tenir a la circumscripció de Navarra. Cal recordar, per qui tingui mala memòria, que els independentistes d'esquerres que s'integren a les llistes de Bildu sense ser de cap partit ho fan a títol individual i no han de poder ser qualificades de sospitoses de pertànyer als partits il·legalitzats. En cas contrari, s'incorporarien a les 40.000 persones que no poden ser ni tan sols apoderats de les candidatures si no volen "contaminar" (en llenguatge de l'imperialisme espanyol) les llistes.
Dies apassionants, els que s'anuncien al País Basc
Bildu, d'altra banda, a més a més d'incorporar Aralar al bloc electoral, va visualitzant la rellevància de la seva presència a les institucions. Alguns fets destacats d'aquests darrers dies ho demostren. Com ara haver facilitat la unió de les caixes d'estalvi provincials  basques i la seva conversió en un banc, Kutxa Bank, amb la condició que no perdi el seu caràcter públic i que garanteixi l'obra social. I, encara més significatiu, l'acord a les Juntes Generals de Guipúscoa, pactat per Bildu. PSE i Aralar –mitjançant una esmena transaccional a una proposta d'aquest darrer partit– per aprofundir en una política fiscal més progressiva, usant l'autonomia fiscal de cada territori basc. L'acord reclama que la Diputació General adopti mesures per un nou impost sobre el patrimoni, l'increment de la tributació per successions i del tipus general de l'impost sobre transmissions patrimonials i correcció de l'IRPF per augmentar la tributació de les rendes del capital i el nombre de trams en l'escala de l'impost. Que el PSE –que governa la comunitat autònoma basca mitjançant el pacte amb el PP i gràcies a l'exclusió de l'esquerra abertzale– hagi firmat aquest acord és d'una transcendència que no ha estat prou destacada.

Davant tot plegat, el PNB –que ha fet aquest diumenge el seu Alderdi Eguna a Foronda (Àlaba)– sembla haver entrat en una crisi d'identitat i desconcert notable. No n'és una mostra menor que hagi aconseguit presidir l'associació de municipis Eudel amb una candidatura conjunta amb el PSE i el PP, tot marginat-ne Bildu, la principal força municipal després de les darreres eleccions. Bildu s'hi va abstenir i no va presentar candidats per considerar que es tractava només d'un repartiment de càrrecs i no d'un debat a fons sobre la funció de l'associació.

Dies apassionants, doncs, els que s'anuncien al País Basc. Tot i la duresa del camí que ha emprès, l'esquerra independentista –segons repeteixen els seus dirigents, al carrer o a la presó– no ha renunciat al canvi de rumb emprès. I ara, amb el suport explícit dels presos –element cabdal en qualsevol conflicte armat que deriva cap a resolucions pacífiques–, en surt reforçada.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Humbert Roma
Indica publicitat