Indica publicitat
Dimecres, 11 de desembre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 27 de maig del 2011 | 16:04
Opinió · Política
Josep Pinyol i Balasch
Historiador i empresari

ERC: Ascens i caiguda d'una política

L'any 2001 al 23è Congrés d'ERC Josep Lluís Carod Rovira va establir tres eixos estratègics que han determinat l'ascens i la caiguda d'aquest partit  en aquesta dècada:

a) Aconseguir un Estatut "Nacional" per  convertir Catalunya en un  Estat associat al Regne d'Espanya;
b) Projectar ERC com a "Partit de Govern";
c) Convertir Esquerra en un "partit com els altres".

El fracàs de la via estatutària i els resultats poc rellevants aconseguits al Govern de la Generalitat i dues diputacions han deixat despullada Esquerra com un "partit com els altres". La caiguda d'ERC ha arrossegat el moviment sobiranista, fort en mobilitzacions populars, però incapaç de traduir en força política les grans manifestacions i les consultes populars.

La sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut retallat de 2006 ha reafirmat la impossibilitat de la via gradual a la independència dins la legalitat espanyola. La ponència alternativa que vaig presentar al Congrés de Tarragona ja partia d'aquesta obvietat. L'estratègia de l'Estatut Nacional ignorava la seva incompatibilitat amb la Constitució espanyola de 1978, però la seva aparent facilitat va portar a l'ascens electoral de 2003 i a l'entrada al Govern del President Maragall. Però l'eufòria de l'aprovació de l'Estatut va ser seguida per la campanya anticatalana de la tardor de 2006 i a la mutilació consentida a les Corts espanyoles. Les Assemblees territorials d'ERC van rebutjar l'Estatut retallat, en contra del que defensava la direcció republicana. Alguna fibra molt íntima es va esquinçar aleshores entre el poble català i la direcció d'Esquerra que s'ha precipitat en els darrers resultats electorals.
La comparació entre l'evolució d'Esquerra (partit-frontissa) i l'SNP (partit de govern) és feridora
El refús dels militants republicans va ser possible gràcies a la gran manifestació de febrer de 2006 en defensa del "Dret a Decidir". Un nou factor històric, el moviment sobiranista, va entrar en escena. El nivell de consciència nacional no era tant baix com ens havien volgut fer creure. Tot i això la direcció d'ERC continuava ancorada en la via morta estatutària. A la Conferència Nacional de 2007 Joan Ridao va defensar el gradualisme com estratègia per assolir el dret a decidir. Reagrupament, que aleshores era una tendència dins ERC, va contraposar-hi l'estratègia de la Declaració Unilateral de la Independència.

L'altra pota de l'estratègia del 2001 era esdevenir "Partit de Govern", l'altra cara de la moneda de l'estratègia gradualista. Sota l'etiqueta de partit de govern hi ha dos models antagònics. Per un costat el model de "partit frontissa", el d'una força que pot pactar amb totes les forces per arribar al Govern. Mantenir-se en el poder a qualsevol preu esdevé l'eix central d'aquests partits. La seva estructura interna esdevé clientelar: militants a l'espera d'ocupar càrrecs en l'administració pública, a canvi de lleialtat als mandarins de les conselleries o les alcaldies. En el model de partit-frontissa, la lleialtat a la direcció és més important que els mèrits, i això es tradueix en una acció de govern mediocre.

L'altre model de "partit de govern" parteix d'una voluntat d'esdevenir majoritari i té programes i equips competents en cada branca de l'acció política. Fa una oposició rigorosa i documentada quan és minoritària i implanten els programes quan s'assoleix la majoria necessària. Un "partit de govern" que aspira a l'hegemonia social exigeix tenir una base social ben articulada i organitzada, no només una base electoral anònima. Aquest model de partit de govern és incompatible, a la pràctica, amb fer coalició amb d'altres partits de vocació majoritària.

La comparació entre l'evolució d'Esquerra (partit-frontissa) i l'SNP (partit de govern) és feridora. L'any 2003 l'SNP va obtenir el 23'80% dels vots i es va mantenir a l'oposició, tot i que el seu equivalent a Gales, el Playd Cimru, va pactar amb el partit laborista britànic. El mateix any Esquerra Republicana va obtenir el 16'44% dels vots i va entrar al primer govern tripartit. L'any 2006 Esquerra va perdre un 2'41% dels vots en obtenir la confiança del 14,03% dels electors. De manera incomprensible, després de la campanya contra l'Estatut, va formar part del segon govern tripartit. En canvi l'any 2007 el Partit Nacional d'Escòcia des de l'oposició va augmentar el suport popular fins el 32'90% i va obtenir la majoria relativa. Aleshores va formar un govern en minoria que ha treballat enmig d'una crisi econòmica brutal, amb la fallida del banc més gran d'Escòcia, Royal Scotish Bank, que ha estat estatalitzat pel govern britànic. El passat mes de novembre Esquerra va perdre la confiança de la meitat dels ciutadans que l'havien votat quatre anys enrere i va obtenir el 7%. En contrast l'Scottish National Party ha obtingut  la representació del 45'40% dels electors i la majoria absoluta. Abans del final d'aquesta legislatura convocarà un referèndum sobre la independència.

Esquerra ha optat per ser un partit-frontissa a causa del tercer pilar de la política republicana: convertir Esquerra en un "partit com els altres". Seguir el model de partit de CiU i, sobretot del PSC-PSOE. És a dir, per un costat, un partit que es relaciona amb el seu electorat mitjançant la publicitat, les enquestes i el control dels mitjans de comunicació. Per aquesta raó és imprescindible estar al govern, que proporciona accés als mitjans de comunicació públics i a les subvencions als mitjans de comunicació privats. També proporciona als dirigents una presència a la petita pantalla i als diaris. Aquesta atorga l'aura de la "respectabilitat" dels cercles del poder i la influència, de la qual els líders d'ERC han anat assedegats.
En front de la política gradualista fracassada, una estratègia unilateralista, per tal d'aconseguir una majoria social per la independència
Per l'altre costat un "partit com els altres" significa un partit clientelar, un partit capaç d'oferir llocs de treball en l'administració. Aquesta vesant ha forçat la deriva d'ERC vers el model de partit-frontissa. És l'única explicació possible d'haver fet President de la Generalitat a la persona que va presentar esmenes a l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya, l'endemà mateix de la seva aprovació.

La candidatura "unitària" que prepara la direcció actual d'Esquerra busca mantenir els esquemes actuals posant-hi al davant cares noves. El "pensament" que insta a fer Carod-Rovira per aplegar les restes sobiranistes dels partits instal·lats és obsolet. Reflecteix una visió elitista de la política que ignora l'emergència de l'ample base social del moviment sobiranista. L'especialització d'ERC com "esquerra nacional reivindicativa" que proposa Joan Tardà només pot desembocar en una rèplica d'Iniciativa amb retòrica independentista.

Fa un any vaig esbossar una alternativa en el llibre "La Declaració Unilateral de la Independència". En front de la política gradualista fracassada, una estratègia unilateralista, per tal d'aconseguir una majoria social per la independència en dues o tres legislatures, seguint l'exemple de SNP. Enfront del model de "partit-frontissa", "partit com els altres", un model de múltiples organitzacions i primàries obertes, inspirat en el Partit Demòcrata dels Estats Units. Aquest partit abasta un gran nombre d'organitzacions d'acció especialitzada, fundacions i grups d'estudi. Les primàries obertes en totes les eleccions resolen les diferències de les diferents plataformes i candidats. Només una nova estratègia, alhora rupturista i de govern, com la dirigida per Alex Salmond a Escòcia, i un ampli moviment amb primàries obertes, pot aglutinar políticament el moviment nascut amb les grans manifestacions pel dret a decidir i amb les consultes sobre la independència.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Josep Pinyol i Balasch
Josep Pinyol i Balasch
Historiador i empresari
Opinió · Política catalana
Jo acuso Sr. Eugeni Gay
Opinió · Política catalana
Preparem la resistència gandhiana
Opinió · Política catalana
Constituents? Referèndum? Desobediència institucional !!!
Opinió · Política catalana
Proclamació d'Independència, Referèndum i Moció de confiança
Opinió · Política catalana
Proclamació d'Independència, Referèndum i Mandat democràtic
Opinió · Política catalana
Junts pel Sí: acomplir el mandat democràtic
Opinió · Política catalana
La trampa del referèndum
Indica publicitat