Indica publicitat
Divendres, 18 d'octubre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 21 de febrer del 2014 | 15:32
Opinió · Política
Miquel Àngel Essomba
Professor de la UAB

L'espai nacional d'esquerres, assignatura suspesa

Si no canvien molt les coses, arribarem al gran examen final del 9 de novembre amb una gran assignatura suspesa: la vertebració d'un espai polític i social d'esquerres amb capacitat de govern. Sens dubte, aquest és un dels errors més greus que posa en perill l'èxit del procés sobiranista. La raó és simple: el nou estat no pot començar el seu camí d'esquenes a la majoria sociològica d'esquerres d'aquest país.

Bona part d'aquest suspès prové del tancament en fals del segon govern d'entesa. A finals de 2010, la combinació letal entre una ciutadania esgotada i atemorida per la crisi, juntament amb uns mitjans de comunicació obertament interessats a construir un relat de fracàs, van convertir la falsa profecia en veritat aparent: que l'únic punt d'unió entre els formants del tripartit era l'accés al poder, i no un autèntic projecte de transformació social.

Recordem que aleshores tant en l'eix social (en el moment més incipient de la crisi econòmica) com el nacional (amb la sentència del constitucional sobre l'estatut al 2010) tothom va considerar – fins i tot el mateix tripartit – que l'experiment de govern d'esquerres havia fracassat, malgrat l'existència de causes extrínseques de gran pes que invalidaven aquesta tesi.
Que ens quedi clar: la dreta no proclamarà mai la independència de Catalunya"
Des d'aleshores, cadascú ha volgut emprendre el seu propi camí sense voler saber res dels antics companys de viatge: un error del qual ara en paguem les conseqüències. El PSC ha colgat l'ànima catalanista que el caracteritzava – tant el president de la Generalitat com els seus consellers n'eren obertament– , i ha cregut que la seva força electoral i el seu projecte li vindran d'Espanya.

ERC ha oblidat a la velocitat de la llum el menyspreu patit a mans de CiU, una formació que havia vexat públicament la seva obra de govern amb vídeos i titulars de premsa, i s'ha lliurat en cos i ànima a l'agenda nacional deixant la social en segon terme. I a ICV la força dels fets l'ha conduïda a reorientar la seva vocació de govern i a reinstal·lar-se en la cadira de l'oposició, de la qual en coneix gairebé tots els secrets.

Avui, d'aquell govern d'entesa no en queden ni tan sols els líders – per diversos motius –, i tot és oblit i rebuig. Ara, el projecte d'esquerres més viu i innovador és al carrer, i els partits tradicionals d'esquerres, uns més que d'altres, manifesten dificultats per fer-se'l seu. Per això iniciatives més horitzontals i fresques, com el salt de la CUP a la política nacional, o la germinació del procés constituent guanyen cada cop més terreny entre la ciutadania. Amb tot, es tracta de brots massa experimentals i tendres, i és clar que cap d'aquests dos nous camins en solitari conduirà Catalunya a una autèntica i necessària correlació entre majoria social i majoria política.
Només un front d'esquerres serà capaç de contenir els dos malsons de l'independentisme: la deriva postfranquista de l'estat espanyol i la voracitat de mercats"
Que ens quedi clar: la dreta no proclamarà mai la independència de Catalunya, perquè els poders fàctics i els interessos creats que la sostenen no li ho permetran. La Catalunya independent només la pot proclamar el president d'un govern d'esquerres, on els antics components del tripartit hi han de tenir un paper protagonista. I en aquell moment, la majoria social d'esquerres, que abasta sectors tan plurals i diversos com tots els que hem assenyalat fins ara, i més encara – per exemple, els socialdemòcrates de CDC – , haurà d'estar preparada per entomar el repte d'un projecte d'autèntic front.

Només un front d'esquerres serà capaç de contenir els dos malsons de l'independentisme: la deriva postfranquista actual de l'estat espanyol, i la voracitat de mercats i capitals, necessitats de poders polítics pròxims o febles, i al•lèrgics a qualsevol cosa denominada "poble". Si arribem a l'examen final del 9 de novembre amb aquesta assignatura suspesa, aleshores el dia 10, amb independència del resultat de la consulta, Catalunya seguirà essent simplement un país ingovernat i ingovernable.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Miquel Àngel Essomba
Miquel Àngel Essomba
Professor de la UAB
Opinió · Política catalana
La saviesa del poble
Opinió ·
Destruir el sobiranisme, pas a pas. Manual pràctic català
Opinió ·
La clau del procés
Opinió ·
Tornar a començar
Opinió · Política
La tragèdia del complement circumstancial
Opinió ·
Objectiu: 500.000 vots més
Opinió · Política
Full de ruta per al 2015
Indica publicitat