Indica publicitat
Dimarts, 22 d'octubre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 18 de març del 2011 | 16:11
Opinió · Política
Sergi Sol
Periodista

Quan Mas no sempre és més

Que quedi clar que considero el President Mas el meu President, com no podia ser d'una altra manera. Encara m'esgarrifa recordar el maniqueisme dels qui es resistien a prestar el mateix reconeixement al President Montilla.

Els mateixos, per cert, que no van dubtar, fins i tot, a perdre's en una barroera campanya de desprestigi personal. Servidor no ha triat mai una papereta electoral amb el puny i la rosa però afortunadament sempre he tingut per president meu a Pujol, Maragall, Montilla i Mas.

Que sigui dit, també, que tinc al President Mas per una persona seriosa, qualificada i treballadora. Per si no fos suficient, parla un català molt correcte i té estudi i carreres, dues qüestions que preocupaven molt el nacionalisme d'ordre fa quatre dies. Mas té, a més, una dilatada experiència de Govern. De fet, porta consagrat a la política des que tinc ús de raó. Quan jo començava a conèixer noms i atribucions de polítics, Mas ja era regidor a l'Ajuntament de Barcelona. Era el 1987. Des d'aleshores ha fet una llarga carrera a l'administració pública, conseller de Política territorial, d'Economia i finalment conseller en Cap de Pujol -i el dofí designat per aquest.

Té molta 'mili', com dirien al meu barri, i espero que en sàpiga treure el rendiment oportú, sobretot pel que fa a un nou finançament, el Concert Econòmic que van incorporar al seu programa electoral com la bassa estel·lar. Prescindint de si el nom fa o no la cosa, admetrem que amb això del finançament tenim una mala peça al teler, tenint en compte la marxa enrere anunciada públicament per Felip Puig i Duran Lleida l'endemà de les eleccions. I en cap cas negaré la voluntat de Mas de posar-hi remei.

Passa, però, que els precedents no conviden precisament a l'optimisme i haurem d'estar amatents. Certament, Mas no tenia cap responsabilitat a CiU quan Roca i Junyent tractava de convèncer el PNB que això del Concert no tocava. Agustí Colomines, director de la Fundació de CDC s'esforça sempre a negar la major i ja no sap què fer davant la incontinència verbal del diputat basc Iñaki Anasagasti, que porta mitja vida recordant quina va ser l'actitud del PNB davant del Concert i quina la de CiU.

A la recta final de l'última campanya electoral catalana, l'Anasagasti (aquest home és una mina) les tornava a deixar anar sense manies. "Algo de culpa en esto la tiene Miquel Roca, que en 1978 rechazó El Concierto vasco por ser una "antigualla" y ahora ha sido el leit motiv de la campaña.Y Mas lo ha puesto en el centro del debate. Y les ha dicho a los catalanes que miren lo bien que nos funciona".

Quan va ser el moment d'estar pel Concert, CiU caçava mosques. I, pel que fa a PSC i el PSUC, no cal dir que van dimitir des del primer dia. Després tots junts, com sempre a l'hora de la veritat, van decidir fer campanya entusiàsticament a favor del "Sí" a la Constitució Espanyola i encara en paguem les conseqüències. Però Mas sí que tenia una gran responsabilitat quan es va signar l'acord de finançament amb Aznar: en va ser l'artífex com a conseller en Cap i titular d'Economia, i el va defensar enèrgicament assegurant que era l'acord "definitiu", el que havia de corregir el dèficit galopant. No sé si va ser la lletra petita o què va passar, però el devien engalipar perquè quatre dies més tard a la Generalitat ja anaven curts de caixa.

Amb la reforma de l'Estatut el model de finançament va tornar a cobrar vigor. L'Estatut que va sortir del Parlament semblava que hi posava remei. Però en arribar a Madrid aquell Estatut es va encallar de mala manera i, com que Mas era el més llest de la classe, va carregar-se a les espatlles la responsabilitat de desembussar el tràmit parlamentari. D'aquesta manera, doncs, va pactar un nou model de finançament i n'estava tan convençut que era un gran acord que en un debat a Catalunya Ràdio amb Joan Puigcercós, amb el Bassas fent de moderador, va sentenciar: "Amb aquest Estatut ja no ens caldrà més anar a Madrid a pidolar diners". Bufa!

No nego pas que s'ho devia creure. Ens el van tornar a enganyar, segur. Aquests de Madrid són molt llestos. I això que Ramon Tremosa, en un interessant estudi quan encara no havia retornat a la política de la mà de CiU, ja havia advertit amb tot luxe de detalls que aquell acord era una presa de pèl. Però això sí: CiU, PSC i ICV van tornar a fer campanya -pletòrics- a favor de l'Estatut. Després va venir l'acord de finançament del Govern esquerranòs (àlies 'Tristpartit') i no sé pas si creure'm allò que van interceptar a Macià Alavedra en el marc de l'operació 'Pretòria', però, segons Alavedra, Mas estava preocupat perquè les xifres de finançament eren bones i això "els deixava en pilotes". No sé com interpretar-ho. El cas, però, és que CiU, que sempre deia a tot que sí, sobtadanent va dir que no per no deixar el país en calçotets.

A l'horitzó tenim, ara, la promesa electoral del Concert Econòmic que ja sabem que no serà. M'acontentaria, però, amb un digne Pacte fiscal, que és la terminologia del gust de Duran Lleida que no endebades és el negociador plenipotenciari a Madrid. Vistos els precedents, sense deixar d'admetre el bon ofici i la bona voluntat del President Artur Mas, no em negaran que tenim algun motiu per estar neguitosos. Haurem de fer confiança, sens dubte, i deixar la iniciativa al Govern de Mas . Però seria prudent, a més d'acompanyar CiU en aquest viatge, tutelar-los de prop, no fos cas que ens tornessin a donar gat per llebre i, a sobre, els nostres tornessin a Catalunya obrint ampolles de cava mentre a Madrid es fumen un havà de pam i mig i aplaudeixen la nostra capacitat de diàleg i acord.



Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Sergi Sol
Sergi Sol
Periodista
Opinió ·
Les europees i la pastanaga
Opinió ·
Data, pregunta i consulta el 2014!
Opinió ·
Fot-li que són valencians!
Opinió · Política
Quan l'apel·lació al tradicional vot útil esllangueix
Opinió · Esport i Ciutadania
'Mourtadelo'
Opinió · Societat civil
Que l'autocrítica no ens extraviï
Opinió · Política
L'esquerra independentista ha de ser a tot arreu
Indica publicitat