Indica publicitat
Dijous, 23 de setembre del 2021
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 24 de març del 2011 | 15:51
Opinió · Política
Xavier Serrahima
Escriptor

Sortu: Minority Report 2011

The Minority Report és un relat curt de ciència-ficció publicat el 1956 per Philip K. Dick on es presenta una futura policia, anomenada PreCrim, que deté i empresona als sospitosos de manera preventiva abans que puguin tenir ocasió de cometre cap fet delictiu.

I ho fan sense disposar de cap mena de prova, basant-se únicament en les facultats precognitives de tres mutants, que són capaços de preveure els crims abans que no es produeixin.

A banda d'ésser una narració d'una gran força i més que entretinguda —característica que, malgrat alguns canvis introduïts, manté el film de Steven Spielberg— el més gran encert de The Minority Report és el de plantejar un debat d'arrel filosòfica sobre els difusos límits de la llibertat i la seguretat. Cal sotmetre la llibertat a la seguretat? Fins a quin punt és lícit, moralment parlant, detenir i encarcerar persones que no han comès cap delicte —o que, en el millor dels casos, encara no l'han comès. Que encara no ha comès i que, per tant, podria no cometre! El dilema és evident: és pot castigar algú per allò que no ha fet? Es pot imposar una condemna penal preventivament?
l'alta justícia (colonial) de l'estat espanyol encara creu en el determinisme
El quid de la qüestió el situa amb escaiença Witwe, un dels personatges de l'obra. Es pregunta si aquest sistema de PreCrim no presenta alguns "desavantatges legals" insuperables: ja que s'arresta "persones que no han violat cap llei". A la qual cosa Jad, un dels seus companys, respon: "Però ho faran!".

Mentre l'un planteja un dubte existencial, convertint el dubte i la interrogació constant en la base del coneixement i de l'existència humana, l'altre prefereix resoldre el problema ignorant-lo. Pel fet que s'hagi previst un crim, aquest s'ha produir necessàriament? Els fets i les situacions estan predeterminats o bé podem intervenir per canviar-los? El que és el mateix: determinisme o llibertat? Som esclaus o artífexs del nostre destí? Existeix el lliure albir?

En aquest debat, l'opinió de Jean-Paul Sartre no podia ésser més diàfana: "[…] no hi ha determinisme, l'home és lliure, l'home és llibertat. Si, per altra part, Déu no existeix, no ens trobem pas al nostre davant valors o  ordres que legitimaran la nostra conducta. Així, no tenim ni darrera nostre, ni davant nostre, en el domini lluminós dels valors, justificacions o excuses. Ens trobem sols, sense excuses. El que jo expressaria dient que l'home està condemnat a ésser lliure." (L'Existentialisme est un Humanisme)

Malauradament, sembla que l'alta justícia (colonial) de l'estat espanyol encara creu en el determinisme: tot i que l'article 3.B dels seus estatuts indicava expressament que la seva formació política "durà a terme la seva activitat des del rebuig de la violència com a instrument d'acció política o mètode per a l'obtenció d'objectius, qualsevol que sigui la seva naturalesa; rebuig que, obertament i sense embuts, inclou a la organització ETA", la sala 61 del Tribunal Suprem va prohibir ahir la inscripció de SORTU al registre de partits polítics.

El PreCrim i la justícia preventiva, doncs, convertits en mètode de conducta! Quina millor manera de confirmar i validar el que estableix l'article 1.1 de la Constitución: "España es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític."

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Xavier Serrahima
Indica publicitat