Indica publicitat
Divendres, 19 de desembre del 2014
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 22 de març del 2010 | 13:34
Opinió · Seguretat

Incerta pau

Barcelona · La mort d'un policia francès per trets d'un escamot de presumptes membres d'ETA en un tiroteig a Dammarie-les-Lys, prop de París, el 16 de març, ha portat nous motius d'incertesa sobre les perspectives de pau al País Basc. Per diverses raons, la més important de les quals em sembla que és el trencament d'un període de més de mig any en què -després dels del passat estiu, entre ells el que va causar la mort de dos guàrdies civils a Mallorca- no hi havia hagut atemptats. Ni tan sols amb bombes sense víctimes, com sí que n'hi havia hagut abans de la darrera treva d'ETA.

Un temps sense atemptats que ha coincidit amb el moment més intens del debat a l'esquerra abertzale i el seu pronunciament a favor de l'inici d'un nou cicle polític. Que han caracteritzat com d'acumulació de forces per aconseguir un marc democràtic a l'entorn de l'autodeterminació i la territorialitat, "sense ingerències, injustícies i sense violència", com diu el document "Zutik Euskal Herria" fet públic a mitjans de febrer.

El fet que una operació de robatori de cotxes a un concessionari prop de París hagi acabat en la mort a trets d'un policia francès, ni que sigui en un enfrontament no buscat -no es pot parlar d'atemptat, en aquest cas-, té transcendència no solament pel resultat mortal de l'acció, i que a més la víctima sigui un membre dels cossos policials francesos, sinó pel mateix fet de l'acció armada. Perquè el procés pel qual advoca la majoria de l'esquerra abertzale il·legalitzada comporta la fi unilateral de l'opció militar i el desenvolupament exclusiu de la via política i la mobilització.

s clar que ETA no ha declarat cap treva tot i haver manifestat que dóna suport al procés de l'esquerra abertzale. Però el fet que no hi hagués atemptats podia fer pensar que la seva opció sobre l'estratègia armada anava derivant cap a les mateixes conclusions a què ha arribat l'esquerra abertzale i a un ritme semblant. Em sembla que els fets de Dammarie-les-Lys posen una vegada més de manifest que la incorporació d'ETA a la nova estratègia de l'esquerra abertzale requerirà encara molts esforços dels dirigents polítics independentistes -els més destacats dels quals són a la presó- per convèncer la direcció d'ETA que l'opció de la fi de la lluita armada és irreversible.

Després del tiroteig i la mort del policia francès, l'esquerra abertzale s'ha ratificat en els acords. "Ara més que mai hem de consolidar el procés democràtic posat en marxa després del debat -diu en una nota-, procés fonamentat en l'activació popular i l'acumulació de forces i que s'ha de tirar endavant exclusivament per mitjans polítics i democràtics en absència de qualsevol mena de violència". I ha dit que ETA "s'hauria de ratificar en la seva posició favorable al desenvolupament d'un procés democràtic expressada en el seu comunicat publicat al gener".

La mort del policia francès s'ha produït molts pocs dies després que, el dia 11 de març, aparegués, a la morgue de l'hospital Purpan de Tolosa de Llenguadoc -territori occità sota sobirania francesa-, el cos sense vida de Jon Anza, exiliat i membre d'ETA que portava gairebé un any desaparegut. Les circumstàncies d'aquesta troballa no fan sinó incrementar els dubtes sobre per què i com va desaparèixer i què va passar entre el dia 18 d'abril de l'any passat en què devia arribar a Tolosa i la nit del 29 al 30 d'abril en què, avisats per un vianant, els bombers el van recollir al carrer quan tenia una aturada respiratòria i el van portar a l'hospital on, després de reanimar-lo, el van mantenir en vida fins al dia 11 de maig que va morir, sense ser identificat i sense que el reclamés ningú.

La direcció de l'hospital ha desmentit versions policials que deien que l'hospital no va avisar que hi tenien un malalt greu sense identificar. I remarca que ho van fer tres vegades: el 30 d'abril, a la policia; el 4 de maig, a la fiscalia, i el 7 de maig trametent una fitxa detallada a l'oficina central encarregada de desaparicions inquietants. Uns fets que, tot i les amenaces del ministre espanyol de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba de perseguir qui ho digui, porten a pensar en un episodi més de la guerra bruta contra ETA.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de
Opinió · Política
La llengua un objectiu prioritari
Opinió · Societat civil
Mobilitzacions virtuals
Opinió · Política
TV3PV: qui pagarà la multa?
Opinió · Política
Política exterior
Opinió · Política
La fermesa de Felip Puig
Opinió · Política
La croada arriba al clímax
Opinió · Política
Por al debat?
Indica publicitat
Av. Gaudí, 13 1r 2a
08025 Barcelona
(+34) 93 454 97 02
(+34) 93 454 97 03
redaccio@tribuna.cat