Crear PDF Imprimeix Enviar a un amic

Jordi Porta, després de vuit anys de feina ben feta al capdavant de la primera entitat cultural del país, Òmnium Cutural, ha significat molt en el redreçament d’aquesta entitat. Va col·locar-se al seu capdavant en uns moments en què les teranyines del passat, amb els seus complexes, vicis i servituds havien convertit Òmnium Cultural en una entitat de prestigi històric però en decadència.

Amb una junta renovada i il·lusionada, a Porta li va caldre donar la volta a la situació. Van ser uns inicis difícils en alguns aspectes, anys de confrontació entre filosofies, estratègies i maneres de fer diferents, però uns anys en què mai es va abandonar la voluntat de posar per davant de tot els interessos de la llengua, la cultura i el país.

Jordi Porta, en aquest sentit, va ésser i ha sigut l’element d’equilibri i avui, després de complir dos mandats sencers, el president d’Òmnium ha pres la decisió voluntària de retirar-se, deixant darrera el seu un llegat de feina ben feta a una candidatura que té la voluntat de continuar el camí emprès amb les innovacions que calguin.

Vull dir personalment que fa vuit anys vaig prendre la responsabilitat –una tasca conjunta amb Fèlix Martí i Pere Martí-, de demanar a Jordi Porta que sacrifiqués la seva jubilació, després de trenta anys de servei de referència a la Fundació Jaume Bofill, i que es dediqués a la presidència d’Òmnium Cultural. Segur que moltes vegades m’he equivocat en moltes de les decisions que he pres en el transcurs de la meva vida. Aquesta vegada, però, la vaig encertar. I jo he pogut gaudir de treballar amb ell a la Junta Nacional d’Òmnium, ajudant-lo i comprometent-me durant el seu primer mandat, i donant-li suport des de la seva junta durant el segon.

Amb Jordi Porta hem passat moments complicats però, per sobre de tot, hem sabut fer una tasca fonamental: que continuï la seva obra a Òmnium Cultural i que no s’utilitzi l’entitat com a solució a les possibles alternatives o frustracions polítiques de cadascú, sempre pensant en la transversalitat de país i en la voluntat de construir i de sumar. Crec, doncs, que Jordi Porta ha fet una gran tasca i que aquest país es pot permetre, possiblement, que Porta deixi la presidència d’Òmnium Cultural però no pot permetre’s el luxe de deixar-lo retirar. Si de cas, el que ha de fer és enretirar-se, tal com ha fet el President Pujol, que ha continuat amb la seva fundació i amb la seva acció política.

Molts joves em pregunten si jo vaig tenir referents, perquè admeten que, avui dia, els busquen però no en troben. I jo sempre els contesto: “És veritat el que em dieu”. Jo vaig tenir Jordi Pujol, Jaume Casajoana, Josep Benet, Jordi Carbonell, Xabier Arzalluz i alguns més, però ara, si volem fer una construcció nacional correcta, les noves generacions han de disposar de nous referents. I, en aquest aspecte, Jordi Porta és, indubtablement, un d’ells. Encara li queda molta feina de pedagogia a fer. No deixarem que el retirin, si de cas, només que s’enretiri.

Miquel Sellarès

, 

Òmnium Cultural

, 

Jordi Porta