Indica publicitat
Dilluns, 9 de desembre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 13 de desembre del 2012 | 16:36
Opinió · Societat civil
Pere Pugès
Cofundador de l’ANC

El govern que cal

Deu ser que no hi entenc gaire de política o que la política intenta no ser a l'abast del comú dels mortals, per allò de fer-s'ho entre uns quants i professionalitzar-la, que no deixa de ser una manera d'allunyar-la de la gent i, per extensió, de la realitat. Segur que amb menys de tres línies els que hi entenen ja deuen haver confirmat el que deia en començar. Però els que hi entenen, o diuen entendre-hi, no saben que m'esforço en no ser com ells. I la millor manera és escoltar, observar, debatre... amb la gent, amb els que hi estan interessats.

L'ANC, l'Assemblea, m'estan donant la gran oportunitat de parlar amb molta gent, d'enraonar-hi. Gent d'arreu del país, de la meva comarca –el Baix Llobregat─ i de les més allunyades, en tots els sentits, tant per distància quilomètrica com per situacions econòmiques, culturals o lingüístiques. Tant se val, en uns llocs i els altres, ningú entén gaire el que passa després del 25N. Les preguntes solen ser les mateixes: com és que no es posen d'acord si volen el mateix? Com és que només es parla de CiU i d'ERC? Què hi diu l'ANC? Que no ho veuen que no tenim gaire temps per aconseguir-ho?... i algunes altres de semblants, totes en la mateixa línia.

Per molt que s'hi escarrassin els partits, la gent del carrer no vol veure aquesta manca d'entusiasme, de pèrdua d'empenta, que s'està veient després de conèixer els resultats de les eleccions. Ens demana, a l'Assemblea, perquè no hi fem alguna cosa i tornem a marcar el camí, com ho vàrem fer quan vàrem convocar la manifestació de l'11S, que va ser el detonant de tot plegat. No tothom entén que, ara, el protagonisme el tenen els partits i que els hem de deixar un termini per intentar posar-se d'acord. El que passa, segurament, és que allò que ens arriba de les negociacions ─i per on sembla que van les coses─, no convenç ningú. Almenys ningú que no sigui dels dos partits que s'han adjudicat quasi tots els papers de l'auca.
De tots els actes de l'ANC en els que he participat en trec la mateixa impressió: els ciutadans d'aquest país volem UNITAT"
I aquest pot ser el gran problema: que tot torni a quedar lluny dels ciutadans i que les raons per a fer-ho d'una manera o d'una altra potser siguin comprensibles però no compartides per la majoria.

De tots els actes de l'ANC en els que he participat les darreres setmanes, en trec la mateixa impressió: els ciutadans d'aquest país volem UNITAT, unitat real, compromesa, i molt més àmplia. Una unitat entorn d'un programa comú i que, alhora, blindi tots els components contra els atacs interns. Com podrà Esquerra formar part d'un govern amb CiU si té ICV i CUP fent-li pressió des de l'esquerra? Per què ICV i CUP no reben la mateixa pressió que CiU i ERC per assegurar una gran majoria? Per què es deixa fora el PSC i se'l condemna aliar-se, de facto, amb PP i Ciudadanos? La gent del carrer té sentit comú i el sentit comú que jo he sentit aquests dies es basa en elements molts clars i entenedors, repassem-los:

1.- Per què hem fet aquestes eleccions? Per comptar-nos ben comptats. Ara ja sabem que som majoria però que ens cal seguir treballant per consolidar-la i ampliar-la. Però també sabem que volem minimitzar l'efecte de la crisi sobre els sectors més dèbils de la societat catalana. Aquest doble eix, el nacional i el social, és sobre el que han de girar les polítiques del programa de govern.

2.- Què ens diuen els resultats? Que encara hi ha sectors i parts del territori on no hi ha el mateix nivell de consciència nacional i que són prou importants com per deixar-los fora d'un projecte de construcció d'un Estat que somiem, que volem, molt millor del que coneixem i del que no volem copiar-ne quasi res!. Però també ens diuen, ens confirmen, el que ja sabíem si mirem amb una certa perspectiva històrica. Aquest país és plural, divers, complex. I tindrem un Parlament que ho reflectirà millor que mai. Perquè no hem de tenir un govern que en sigui el millor reflex?
La política de saló, la convencional, la de la jugada curta, la de l'empenta i la traveta al país ja no li val per a res"
3.- Anem pel bon camí? El país hi va. Els resultats són clars. Qualsevol altra escenari podia haver estat pitjor, segur. Ja sabem on som i amb qui podem comptar. Hem confirmat el que ens temíem en relació a Espanya i, sobretot, a les seves classes dirigents i hem descobert que a la resta del món saben llegir, escriure i sumar i, com a resultat, ja comencem a no sentir-nos tant sols, ja comencem a veure els nostres aliats potencials i quins són els nostres punts forts i els dèbils a l'hora d'encaixar en el "mapamundi". Anem pel bon camí si seguim pedalant, si no ens aturem.

4.- Què cal fer ara? Mostrar el nostre convenciment que volem seguir pel camí iniciat. I no valen només les paraules i alguns gestos reservats. Hem entrat en un terreny de joc difícil, que exigeix moltes habilitats, el mínim d'errors i molta maduresa. La política de saló, la convencional, la de la jugada curta, la de l'empenta i la traveta ja no val per a res. Al país ja no li val per a res. Les maniobres de socis incòmodes, que generen ombres i sembren dubtes, o les promeses des de la distància, són posicions inoportunes i molt allunyades del compromís que els ciutadans exigim. Per seguir pel camí emprès ens cal molta força real, tot el compromís i serrar les dents, fer el cor fort i saltar. Cal pensar en el país i ser conscients d'on ens hem ficat: un camí sense retorn possible. No valen excuses ni dubtes.

Ja sabem que els nostres partits no es tornaran meravellosos de cop i volta, després de molts anys de desànim, desil·lusió, opacitat i mediocritat, però esperem que hagin començat a entendre la lliçó del 25N. Aquest país vol decidir el seu futur, vol ser l'amo del seu destí, i vol superar aquesta crisi sense caure en el pou on sembla que acabarem si anem per aquest camí. Hi ha països que, sense tants reptes alhora, han decidit fer governs de concentració, d'unitat nacional, per tirar endavant. Què cal que passi en el nostre país perquè apliquem una solució d'emergència com aquesta?

L'Assemblea va néixer sumant i amb voluntat de seguir-ho fent. Amb generositat, decisió, gosadia i intel·ligència. Amb seny i rauxa adequadament combinades. Ara necessitem un govern i un Parlament que s'impregnin d'aquests mateixos valors. No s'hi val a fer-nos creure que tindrem independentistes en el govern i en el primer partit de l'oposició i que aquesta imatge ens portarà a la victòria. Aquesta imatge ja ha consumit tots els seus crèdits. El món ja sap que el catalanisme d'avui, el que vol construir un Estat propi, és transversal i majoritari. Avui, la majoria del país vol un Parlament i un govern forts que ens condueixin fins on s'han compromès i ho facin amb el pas ferm i decidit.

L'oposició haurà de ser ─i serà─ formada pels qui s'oposen a celebrar un referèndum d'autodeterminació amb tots els ets i uts. I aquest referèndum el volem homologat, sense invents ni subterfugis. I precisament per això, en el nou catalanisme del segle XXI, el que vol poder decidir sobre la conveniència de disposar d'un Estat propi, hi hem de cabre, hi cabem, una gran majoria de ciutadans d'aquest país, just els que ens sentim representats pels 107 diputats que sumen CiU, ERC, PSC, ICV i CUP. Aquest és el nostre repte, el nostre objectiu si volem guanyar i construir un país on valgui la pena viure-hi!

L'Assemblea va néixer sumant i amb voluntat de seguir-ho fent. Amb generositat, decisió, gosadia i intel·ligència. Amb seny i rauxa adequadament combinades. Ara necessitem un govern i un Parlament que s'impregnin d'aquests mateixos valors i que ens demostri que no ens hem equivocat quan hem anat a votar. Aquí es mulla tothom o li passarem factura.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Pere Pugès
Pere Pugès
Cofundador de l’ANC
Opinió · Política
Desobeir o vèncer
Opinió · Política catalana
11S/2016: El procés es reactiva
Opinió · Societat civil
Viure lliures en un país lliure
Opinió · Societat civil
Transversalitat i ANC
Opinió · Societat civil
Eleccions a l'ANC
Opinió · Política catalana
L'acord necessari o el possible?
Opinió · Política
ANC: el gran repte
Indica publicitat