Indica publicitat
Dilluns, 18 de novembre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 26 de abril del 2016 | 10:45
Recull de premsa · Política catalana

Mas: "El projecte sobiranista i la seva solidesa seguiran a prova. A prova dels atacs de fora, i de les febleses de dins".

En aquest article, l'expresident Artur Mas exposa els motius que l'han portat a triar el camí del sobiranisme, "l'única esperança perquè la societat catalana tingui un país a l'alçada del seu talent, dels seus anhels i de les seves energies".


Explica que, en els darrers tres anys, el panorama polític català ha canviat radicalment: "Una part significativa del poble català, i alguns partits, giren full de la via autonomista per endinsar-se en un terreny desconegut, el de construir un Estat per Catalunya que ens equipari a la majoria de nacions" i afegeix que "s'atribueix aquest canvi de paradigma a la decisió del Tribunal Constitucional de buidar parts essencials de l'Estatut aprovat en referèndum el 2006". Considera, a més, que la sentència del TC posa de manifest que "Catalunya té projecte per a Espanya, però Espanya no en té per a Catalunya".

Destaca que, històricament, els partits de vocació catalanista "sempre han apostat per aconseguir una autonomia política que permetés desenvolupar un projecte propi de país, dins de l'Estat espanyol", i que molts d'ells s'han implicat en la governabilitat d'Espanya. Opina que "la majoria dels catalans ens hauríem sentit còmodes en un Espanya plurina­cional i pluricultural, que es reconegués com el que és: un territori de nacions, de cultures i de llengües, amb forts lligams comuns i afectes compartits, però alhora amb personalitats netament diferen­ciades", però creu que "l'Estat espanyol no té projecte atractiu per a una part molt nombrosa de la ciutadania catalana", i remarca que no parla d'un govern o d'un altre, sinó de "L'Estat, com a estructura administrativa, política, econòmica, comunicativa i de poder, no coneix Catalunya, ni la comprèn, ni la respecta, ni l'estima".

Tot plegat, el porta a la conclusió que "si el catalanisme de base plural, malgrat la seva intensa implicació, no té prou força o prou habilitat per transformar Espanya en un Estat plurinacional, i l'Estat espanyol no té projecte per Catalunya que no passi per l'assimilació, la dilució o la residualització, el procés sobiranista apareix com l'única esperança perquè la societat catalana tingui un país a l'alçada del seu talent, dels seus anhels i de les seves energies".


Considera que "només hi ha dos camins: el primer és que l'Estat espanyol faci un reset total respecte a Catalunya i li ofe­reixi les eines per desenvolupar a fons la seva personalitat i potencialitats. El segon és que el projecte sobiranista arribi a bon port i assoleixi la constitució d'un Estat propi, que molts volem incardinat en el projecte europeu". I diu que, dels dos camins, ells n'ha triat el segon.

Constata, però, que "la solidesa del projecte sobiranista també està a prova" i que "en els propers mesos en comprovarem el grau". Creu que, fins ara s'han anat esquivant les dificultats que han anat sorgint, i fa al·lusió als "moments de major risc: desembre del 2013, quan partits molt diferents varen pactar al Palau de la Generalitat una pregunta que per primera vegada permetria pronunciar-se sobre si Catalunya havia d'esdevenir un Estat independent; 9 de novembre del 2014 [...], quan contra pronòstic es van posar les urnes per fer una demostració de força i de voluntat democràtica, amb més de dos milions tres-cents mil catalans anant a participar i amb un Estat espanyol desconcertat [...]; estiu del 2015, quan per primer cop es configura una candidatura d'unitat sobiranista que transforma unes eleccions al Parlament en un plebiscit sobre la independència de Catalunya; i gener del 2016, [...] quan després de tres mesos de negociacions es troba la manera de configurar un nou Govern, amb el president Puigdemont al capdavant, i amb el mandat de complir el designi del poble català formulat a les urnes en el plebiscit del 27 de setembre de l'any passat".


Creu que "el projecte sobiranista i la seva solidesa seguiran a prova. A prova dels atacs de fora, i de les febleses de dins" i anuncia una propera reflexió sobre això, de la qual n'avança alguns criteris a tenir en compte: "al sobiranisme li caldran majories més àmplies, més astúcia que força, més rigor que gesticulació, una bona administració dels temps i de les oportunitats, i millor unitat d'acció. Sense baixar ni un sol graó en la radicalitat democràtica, l'esperit pacífic i la voluntat de diàleg i de pacte".

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat