Indica publicitat
Dilluns, 26 de juny del 2017
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 13 de gener del 2017 | 12:57
Recull de premsa · Política catalana

Rahola: "Què fan obrint l'inútil debat de la candidatura? Era necessari? Quina pressa tenen per obrir un meló tan desestabilitzador?"

En un article a la Vanguardia Pilar Rahola afirma que "La tendència a disparar-se trets al peu és molt pròpia del sobiranisme. Hi va haver un temps en què aquesta pràctica era recurrent a ERC, on hi havia una voracitat saturniana per devorar els seus i els errors estratègics s'acumulaven.Avui, aquesta incapacitat de mostrar una estratègia definida,

sumada al gust per complicar-se la vida, comença a ser la característica del nou partit sorgit de les velles cendres de Convergència"

I es pregunta "Què li passa al PDECat? Ho té tot per mostrar-se com un gran atractiu polític: es mou en l'espai central ideològic, té un important poder municipal, és el partit de l'actual president i està presidit per l'home que ha liderat el procés històric que estem vivint. És a dir, té Mas i Puigdemont, i suma gent de la categoria de Munté, Jané o d'altres, a més de posseir alcaldes joves amb ímpetu i líders de nova fornada com Pascal o Bonvehí que auguren molt de futur. Fins i tot gent de vell recorregut gaudeix de gran reputació i la prova és Trias, que està més valorat que l'actual alcaldessa. Si els actius de lideratge són molt importants, en el terreny ideològic té un gran marge, perquè avui és un espai semipoblat: el territori central sobiranista, allunyat de la dreta reaccionària i de l'esquerra dogmàtica, i els marges del qual només topen amb ERC i Comuns. I per acabar, és un partit acabat de formar i la vella herència del qual no li impedeix d'entrar amb coratge al segle XXI. És a dir, ho té tot de cara per consolidar-se i créixer" i afegeix que "I, tanmateix, no acaba d'afinar. Va passar amb el congrés fundacional, l'embolic del nom i la baralla interna pel Consell Nacional, a més de no aconseguir imprimir caràcter en el debat polític".

I conclou "Què fan obrint l'inútil debat de la candidatura? Era necessari? Quina pressa tenen per obrir un meló tan desestabilitzador? I la pregunta val per a tothom, per a Puigdemont, que podria estalviar-se les presses dient que té pressa; per a Mas, que podria estalviar-se la pressa de dir-li a Puigdemont que té pressa, i per a Munté, que va tenir un atac de pressa, assegurant que Mas seria un gran candidat. Per descomptat que ho seria (o ho serà), i per descomptat que Puigdemont s'hauria de quedar, si no es culmina el procés, i per descomptat que hi ha molts supòsits, però el resum és simple: frenin una mica aquest atac de pressa que els té agafats. Perquè el ­realment important ara és consolidar el seu partit, alimentar el seu espai ideològic i aconseguir governar en ­aigües turbulentes. Encara sense pressupostos, amb l'ofensiva estatal i el flanc judicial en potència, quin sentit té parlar de successions i candidatures? Només serveix per alimentar les tertú­lies, crear desconcert en els votants, angoixa entre els militants i conya entre els adversaris. Mal negoci".

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat