Indica publicitat
Dimarts, 27 de setembre del 2016
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 12 de setembre del 2016 | 13:30
Recull de premsa · Política catalana

Sellarès:"Què la prudència no ens faci esperar quaranta anys més"

Aquest divendres s'ha  celebrat a Sant Boi la commemoració de dels quarant anys de la primera Diada després de la mort de Franco, convocada per ERC, la CUP i Podem. Un dels que hi han intervingut ha estat Miquel Sellarès que aquell llunyà 11 de setembre del 76, ell va ser l'organitzador de l'acte. El nacional. cat l'hi ha fet una entrevista al respecte.

Sellarès explica el sentit de la cita, a més de recordar com es va gestar aquella primera celebració tolerada de l'Onze de Setembre. Com a fundador de Convergència -partit que va deixar-, a més de membre fundador de l'Assemblea de Catalunya, impulsor del naixement dels Mossos d'Esquadra, o secretari de Comunicació del primer tripartit, Sellarès té molt a dir també sobre la política actual, així com del procés d'independència, objectiu pel qual ha lluitat tota la vida.

Es compleixen 40 anys de la gran manifestació de la Diada del 76. Què en destaca d'aquell dia?


La irrupció democràtica que va representar. Les manifestacions prèvies havien estat il·legals: hi anàvem amb sabatilles per si havíem de sortir corrent. L'any 76, el franquisme estava agonitzant, així que vam presentar-nos al Govern Civil de Barcelona per dir-li que volíem manifestar-nos per l'Onze de Setembre.

Per què es va triar Sant Boi per acollir la manifestació?


No ho vam triar nosaltres. Ens hi van obligar. Vam negociar fer-la al Parc de la Ciutadella, però el Govern Civil i el Ministeri de l'Interior no ens van deixar. Estaven molt nerviosos. Van escollir Sant Boi perquè era un lloc molt mal comunicat en aquell moment, difícil d'arribar-hi des de Barcelona, i creien que això provocaria una gran desmobilització. Nosaltres vam dubtar de fer la concentració a la Ciutadella igualment, sense permís, i haver de preparar-nos per al conflicte, però ja érem a la pantalla democràtica.


Vostè va ser un dels organitzadors d'aquella Diada, la primera després de mort Franco, i va portar temes de seguretat. No hi havia massa risc d'aldarulls?


El Governador Civil em va encarregar portar les 'brides del cavall', i em va posar un policia al costat, perquè treballéssim junts. Per primer cop vam col·laborar amb les forces de seguretat de l'Estat: era l'única manera de poder celebrar la Diada. En un moment donat de la manifestació, es va apropar un grup falangista. Els grisos, la policia de l'Estat, estava situada a certa distància de la concentració, i van ser ells els que van actuar contra l'extrema dreta, no nosaltres. Fixi's: els grisos van acabar repartint hòsties als falangistes.


D'aquella manifestació es recorda la cita "Que la prudència no ens faci traïdors" de Jordi Carbonell, recentment desaparegut.


La transició va representar l'amnistia per als franquistes, la seva victòria, el fet de permetre'ls que canviessin de camisa. Ara ho veiem: van fer una Constitució que és una gàbia per a les nacions. Per això Jordi Carbonell va dir aquella frase. El seu discurs va ser trencador i va representar el "volem anar més enllà".

Però l'any 76 hi van parlar altres persones a la concentració, a més de Carbonell. I no tots d'esquerres.

Hi havia Miquel Roca, no com a fundador de Convergència, sinó com a representant del Consell de Forces Polítiques de Catalunya. També hi va parlar un tal Octavi Saltor, que representava la dreta, i que va ser a l'acte perquè ho volien els poders fàctics, com La Caixa o La Vanguardia.

En tot cas, la manifestació va ser més transversal que aquesta vegada.

A mi aquest cop m'han demanat anar-hi ERC i la CUP, i sobretot em tira molt ser-hi perquè hi acudiran els secretaris generals d'UGT i CCOO. M'hauria agradat que a l'acte també hi pogués parlar Miquel Roca, en commemoració del discurs que va fer fa 40 anys, i que hi hagués vingut la gent de CDC, de Demòcrates, d'Unió... Però no ho he organitzat jo. Deixem-nos de batalles... D'altra banda, tampoc veig malament que es faci un acte conjunt de l'esquerra nacional. M'agrada que al Baix Llobregat es faci una concentració amb tota l'esquerra, i que no estigui fraccionada com a la meva època.

Més fraccionada que ara?

Per exemple, fa 40 anys, tota l'extrema esquerra del país era espanyolista. I ho sé perquè estaven dins l'Assemblea de Catalunya. Els nois de Solé Tura ens deien que parléssim en "la lengua del proletariado". Es referien al castellà, clar. Per això parlo bé de la CUP, encara que jo no sigui d'extrema esquerra. Ells són independentistes, i fins i tot més radicals que nosaltres (parlen de Països Catalans, etc.). Ara no és com abans.


I quina opinió té sobre els comuns?

Les bones relacions amb els comuns són vitals. El peix a pescar per a l'independentisme és l'espai dels comuns. Amb ells podem passar del 48% al 60%. Estic content que a la manifestació de Sant Boi hi sigui la gent de Colau i d'Iglesias. De fet, m'emprenyaria que no hi fossin.

Es creu la proposta de Podemos de celebrar un referèndum per a Catalunya?

Considero positiu que defensin el referèndum, però la història és la història. Part de l'esquerra espanyola sempre ha defensat això, ja des que es va restaurar la democràcia. El mateix Alfonso Guerra parlava de dret a l'autodeterminació. Però després de tot, el sentit d'Estat que tenen els espanyols, i que no tenim els catalans, s'imposa. Per això, jo em crec queDomènech i Colau es creguin de bona fe que Espanya canviarà, però em fa molta por perdre 30 anys més, i que llavors se n'adonin que no. Gutiérrez Díaz i la seva gent ja ens demanaven al seu moment tenir paciència, però ja hem vist que això no funciona.

Parlant d'esquerres... Alguns especulen que la manifestació de Sant Boi, entre ERC, CUP i Podem, és l'avantsala d'un nou tripartit...

Jo no ho veig, sincerament. Vaig ser al primer tripartit, amb Carod-Rovira, com a secretari de Comunicació, i no veig un nou tripartit. Sí que és cert que si hi ha unes noves eleccions a Catalunya, podria passar que l'esquerra guanyi. Convergència no és eterna. Podria ser que hi hagués una nova majoria d'esquerres. I això no és dolent ni bo.


Podria significar, això, la fi del procés?

No! Per què? Convergència s'ha de conformar amb els vots que li doni la gent. Els de CDC s'han de plantejar per què a cada elecció que passa perden vots. I encara així, Homs ens ho pinta com una victòria, com va fer a les generals. S'han de plantejar això, i deixar de donar-li la culpa a l'esquerra, que fa la seva feina. És molt important que Demòcrates i la nova CDC es posin d'acord i cobreixen l'espai de centre, i no es perdin en batalles amb l'esquerra. L'esquerra fa el que CDC no pot fer: buscar allà on hi ha el peix.


Hipòtesis a banda, el que sí passarà, i de forma ben imminent, és la Diada de diumenge. Albira un fracàs d'assistència?

Hi ha gent que s'ha destrempat, que està cansada, sí, però coneixeu algú que hagi deixat de ser independentista? Jo no. La gent acabarà sortint, sobretot gràcies a les clavegueres de l'Estat. Els hem d'agrair l'ajuda que ens proporcionen sempre, com el que ha dit ara la Fiscalia de l'Estat [que es plantegen seguir actuant contra els polítics independentistes]. Les declaracions són d'Estat totalitari. Són molt semblants a les d'Erdogan a Turquia, que parteix de creure's tenir la veritat absoluta. Erdogan... Un altre que ens pot fer molt de mal a nosaltres.
...

Europa té por, està en un moment molt difícil. I situacions com la dels kurds, a Turquia, ens poden afectar a nosaltres. Així, el nostre procés ha de ser seriós, responsable, no fer por a ningú. No es pot anar dient que si aquest serà un país fantàstic, sense exèrcit, etc.: hem de dir-los que serem un país normal. I que ens preocuparem de les coses al costat d'Europa.

Ara que ho menciona... L'exèrcit és irrenunciable en una Catalunya independent?


Jo no dic això. Però ja tenim prou feina amb crear un Estat, com per barallar-nos en assumptes que vénen després. Això ja hi haurà un Parlament que ho legislarà. No podem decidir nosaltres si tindrem exèrcit, això va més enllà dels estats. Actualment hi ha una corresponsabilització amb els altres països. Ara bé, no m'imagino Catalunya anant amb el lliri blanc a la mà, en lloc de tenir exèrcit: hi ha coses que desgraciadament s'han de tractar amb les armes. Espanya, per exemple, en això és un país molt seriós. El que el té perdut és el procés català. A la intel·ligència de l'Estat li preocupa la tranquil·litat i normalitat de la reivindicació independentista. Van guanyar al País Basc perquè hi havia ETA.


No voldria acabar sense parlar del seu paper a la commemoració de Sant Boi d'enguany. Què hi dirà?

Diré que Catalunya és un sol poble, que la prudència no ens faci traïdors, i que la prudència no ens faci esperar 40 anys més. Vull que hi hagi unitat. Miri, en aquell temps, Josep Benet es va enfrontar a les eleccions a Pujol, tot i ser amic seu, presentant-se amb els comunistes, sense ser-ho, precisament perquè no hi hagués un enfrontament dins de Catalunya per qüestions de llengua o procedència. Això, a part d'avançar cap a l'autodeterminació, ens ocupava a nosaltres. Per això som tan contraris a l'afany de Ciutadans per dividir el país. Cal desmuntar el PP i Ciutadans, i crear una gran força de centre a Catalunya... Fixi's, a mi, si tingués 15 anys menys, m'agradaria la proposta política de Demòcrates, a l'estil partit demòcrata nord-americà, i havent aparcat una mica el component religiós. En fi... em reitero, que hem de ser un sol poble. I això diré a la manifestació.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat
Av. Gaudí, 13 1r 2a
08025 Barcelona
(+34) 93 454 97 02
(+34) 93 454 97 03
redaccio@tribuna.cat