Indica publicitat
Diumenge, 16 de desembre del 2018
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 10 de juliol del 2006 | 00:00
Recull de premsa · Política

20è aniversari de la mort de Joan Baptista Cendrós


L’historiador Josep Maria Ainaud de Lasarte (a la imatge) recorda, en un article al diari Avui, la figura de Joan Baptista Cendrós i Carbonell (a la imatge), coincidint en el vintè aniversari de la seva mort. L’historiador repassa, fil per randa, les diverses activitats que Cendrós va dur a L’historiador Josep Maria Ainaud de Lasarte (a la imatge) recorda, en un article al diari Avui, la figura de Joan Baptista Cendrós i Carbonell (a la imatge), coincidint en el vintè aniversari de la seva mort. L’historiador repassa, fil per randa, les diverses activitats que Cendrós va dur a terme en defensa de la llengua i la cultura catalana. L’historiador el recorda de la següent manera: “ara fa vint anys va morir una de les persones que amb més tenacitat i amb més entusiasme van lluitar per promoure la llengua catalana i els llibres catalans. Parlem de Joan Baptista Cendrós i Carbonell, nascut l’any 1916 i mort a Barcelona el 9 de juliol de 1986 després d'una vida plena d'activitat generosa envers el seu país i la seva cultura”. A banda de la seva experiència empresarial en el món de la perfumeria –la popular Floïd-, també es va dedicar al món editorial, “convençut que des d’allí podia lluitar amb eficàcia per la cultura catalana, que ell veia seriosament amenaçada”. Va adquirir l’editorial Aymà i “va repatriar, des de Perpinyà, les Edicions Proa, que s’havien hagut d’exiliar en acabar la nostra guerra”. La seva inquietud per la cultura el va portar a ajudar a la represa del Teatre Romea a Barcelona, a editar obres clandestines i a fundar amb altres amics el premi Sant Jordi de novella catalana l’any 1961. També va ser un dels fundadors d’Òmnium Cultural: “amb aquests amics va promoure la creació d’Òmnium Cultural, que arribà a reunir més de vint mil socis en uns moments ben difícils per a la cultura catalana. En fou secretari general, eficient i actiu, durant vint-i-dos anys. Visqué els moments més conflictius de l’entitat, com els anys de clausura governativa, i els anys de glòria, com les festes de Santa Llúcia, les Festes de Maig i la creació del Premi d’Honor de les lletres Catalanes, en les quals posà una especial il.lusió”. Més tard es va dedicar a Banca Catalana i a la Fundació Enciclopèdia Catalana. Ainaud de Lasarte destaca que en tot el que feia “hi posava esforç, passió, diners i, sobretot, il.lusió” i recorda que se’l va voler comprometre en el cas Banca Catalana: “se’l volgué comprometre en aquell procés ignominiós contra Banca Catalana, prova de la mesquinesa i l'enveja miserable d'una gent ressentida. Cendrós se sentí profundament afectat, perquè era una persona cordial i generosa que menyspreava la vilesa i la maldat. Per això morí del cor”. Un cor que, segons afirma l’historiador, “havia viscut per Catalunya, la família i els amics”.


 


 

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat