Crear PDF Imprimeix Enviar a un amic

El sociòleg i periodista Salvador Cardús analitza, a una entrevista al setmanari El Temps, la crisi de Reagrupament, amb dimissió i tornada del seu president, Joan Carretero. Cardús, que ha participat en diversos actes de Reagrupament tot i no estar-ne associat, creu que “hi ha un sector important d’independentistes catalans que, si no hi ha una opció diferent, a les eleccions vinents es quedarà a casa”. Per això, “segueixo amb atenció Reagrupament, com també els moviments que fa Joan Laporta i alguns altres fets: les consultes, etc”.

Des del seu punt de vista, darrere aquest conflicte hi ha el fet que “Reagrupament no té ben definida l’estratègia electoral”, és a dir, “no té una estratègia per convertir aquesta associació en una presència electoral. Té constituït un partit amb unes sigles, però una associació no és una organització adequada per presentar-te a unes eleccions”. Creu que això que ha passat és “un xoc entre la lògica associativa i les primeres predecisions que s’hauran de prendre en la perspectiva d’una convocatòria electoral”, i que “serà difícil encaixar aquestes dues lògiques”. A tot això, “tot fa pensar que hi ha expectatives bones per a un projecte independentista de perfil nou que no s’ajusti, o que trenqui, la dinàmica partidista actual, però seria molt important que no es presentés de manera fragmentada: que no hi hagués en Laporta i, a més, Reagrupament i a més els de Suma Independència i tots anessin a pescar a la mateixa bassa”.

Segons Cardús, “el vot no únicament quedaria dividit, sinó que entre ells es neutralitzarien”. Creu que cal actuar per assolir una presència electoral no fragmentada i subratlla que “no ha passat res de greu”, ja que “de tensions d’aquesta mena n’hi haurà més”. Cardús creu que les llistes han d’agrupar bona part de Reagrupament, projectes com el de Joan Laporta i algunes individualitats: “Les llistes han d’agrupar bona part de Reagrupament –que vincula una bona base social- i uns altres projectes de naturalesa més personal, com el Joan Laporta o unes altres individualitats (si hi ha independentistes amb capacitat de lideratge que es comprometen, potser se’ls ha de fer un lloc”. També considera que Laporta i Carretero haurien de parlar més: “Fins on puc saber no hi ha acords, només alguna conversa. Fins i tot la gent d’esgarrifaria de la poca conversa que hi ha hagut entre ells, tot i que contínuament es fan declaracions d’amor”.

La seva impressió és que “com més es prediquen aquestes afinitats, més s’oculten les dificultats per a aquestes afinitats. Tinc la impressió que s’haurien d’haver reunit molt més”. També és cert que “Laporta té un calendari personal propi i, per tant, hi haurà coses que no podrà precipitar i decisions que encara no ha pres”. Per tant, “hi haurà coses que no podrà precipitar i decisions que encara no ha pres. Per tant, aquí es combinen les presses de Reagrupament per a aclarir coses, la lentitud de Laporta a aclarir-les i em temo que, més enllà de les declaracions d’amor, no hi ha pactes grans ni petits”. Cardús també creu que “el que pugui aglutinar Laporta és molt heterogeni i també molt popular”.

Salvador Cardús

, 

política

, 

Reagrupament

, 

El Temps

, 

Joan Carretero

, 

Joan Laporta

, 

crisi