Crear PDF Imprimeix Enviar a un amic

L’historiador Joan B. Culla ha criticat a un article publicat a El País que ”es parli sense embuts” de “mercadeig de vots entre progressistes i conservadors" al si del Consell General del Poder Judicial fent referència a l'admissió a tràmit, per part del Tribunal Suprem, de tres querelles contra el jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón -amb el propòsit de posar fi a la trajectòria judicial del polèmic magistrat polèmic- però no es parli de les tendències partidistes al si del Tribunal Constitucional pel que fa a l’Estatut de Catalunya.

“S'ha radiografiat la tendència política –ha dit Culla- i la data de nomenament dels 15 magistrats que componen la Sala Segona, del Penal, del Tribunal Suprem, i s'han publicat cartes de lectors que denuncien la persecució, la crucifixió que està sent objecte el jutge Garzón. La tesi de fons de totes aquestes reaccions és [...] una manifesta hostilitat ideològica contra Baltasar Garzón”.

Amb tot, l’autor de l’article ha dit que “el pobre Estatut català del 2006 porta ja tres anys i mig al corredor de la mort" del Tribunal Constitucional, a l’espera de “l'execució o de l'indult o d'una reducció de pena” i, tot i aquestes evidències, “encara no ha aparegut cap titular que digui: L'Estatut de Catalunya, a les mans de jutges espanyolistes”. Tot i que Joan B. Culla ha admès que els magistrats del Tribunal Constitucional són “més discrets en els seus compromisos públics”, s’ha preguntat: “No presenten alguns dels magistrats del Constitucional un perfil socioideològic semblant al del senyor Adolfo Prego, un perfil absolutament esbiaixat que els hauria d'invalidar per jutjar de manera imparcial l'Estatut català?”.

Culla ha continuat preguntant-se per què si “dóna esgarrifor i desqualifica moralment tot el procediment” aplicat al jutje Garzón, “no hauria de provocar el mateix efecte veure el PP tractant de guanyar, amb el seu recurs d'inconstitucionalitat, la batalla contra l'Estatut que va perdre repetidament a les urnes tant catalanes com espanyoles?”. “Per què, llavors –ha conclòs Culla- només Santiago Carrillo denuncia sense embuts la falta de neutralitat del Constitucional? Per què, a Espanya, Garzón té tants defensors, i l'Estatut tan pocs? Parafrasejant el president Montilla, estimem molt Garzón, però encara en volem més a l'Estatut. Encara que només sigui perquè, ingenus, gairebé dos milions de nosaltres el vam votar”.

Joan B. Culla

, 

Baltasar Garzón

, 

Estatut

, 

jutges

, 

Tribunal Constitucional (TC)