Indica publicitat
Dilluns, 26 de setembre del 2016
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 29 de juny del 2016 | 12:21
Recull de premsa · Política

Jordi Muñoz analitza els resultats del 26-J a Catalunya

En un article a l'Ara el politòleg de l'UB, Jordi Muñoz, fa una anàlisi dels resultats del 26-J a Catalunya en el que conclou "que els moviments de vot equilibren el mapa electoral català".

El sistema català de partits ve de patir un autèntic terratrèmol. En pocs anys, les formacions tradicionalment dominants han quedat relegades a un segon pla davant de l'ascens de formacions més minoritàries, o de l'aparició en escena de nous actors polítics. Aquest terratrèmol ha afectat de manera diversa els diferents nivells electorals, com era previsible. A la política catalana, sembla que tot canvia però hi ha patrons que es mantenen constants, i un és el fet que els resultats són ben diferents en les eleccions al Parlament, en les municipals i en les generals.

Diumenge vam viure fonamentalment la revàlida dels resultats del desembre. Això sí, amb algunes correccions, relativament menors, però interessants. L'espai dels comuns es consolida com a primera força a les eleccions generals a Catalunya, i pren el relleu del PSC. El sobiranisme manté la seva pauta habitual de treure pitjors resultats que a les eleccions al Parlament. I, irònicament, a Ciutadans li passa el mateix. S'ha consolidat com un partit especialitzat en les eleccions catalanes: el 27-S hi va recollir gairebé el doble de vots que diumenge. El PP i el PSC, que tradicionalment feien molt més bons resultats a les generals que no al Parlament, ara amb prou feines milloren -en termes absoluts- el seu vot del setembre. Això passa, fonamentalment, perquè les dues dimensions que estructuren el vot i el sistema de partits català (esquerra-dreta i nacional) no pesen igual en totes les convocatòries. Quan hi ha eleccions al Parlament, la qüestió nacional tendeix a guanyar importància, mentre que a les espanyoles, els ciutadans donen més prioritat a l'eix esquerra-dreta. I això provoca canvis de vot en un segment gens menyspreable de l'electorat.

Canvis modestos

Més enllà de la confirmació de les noves pautes de vot en eleccions generals, és interessant fixar-se en els moviments que hi ha hagut des del desembre. No són massius, com era previsible, però sí que hi ha alguns canvis de vot que apunten tendències rellevants. La primera és l'estancament, i un cert decreixement, d'En Comú Podem. En un context de baixada de la participació, la llista de Xavier Domènech gairebé repeteix percentatge però perd més de 80.000 vots. Potser el que és més rellevant és la geografia de la desmobilització dels comuns : es concentra especialment a la zona metropolitana i costanera de Catalunya. De fet, en bona part de les comarques de l'interior, les zones d'hegemonia sobiranista, fins i tot han guanyat vots absoluts. Per contra, és a les àrees urbanes i metropolitanes on han patit més pèrdues.

És difícil, amb les dades que tenim ara mateix, treure grans conclusions d'aquest patró, però podríem pensar que a les zones costaneres Domènech ha patit més l'efecte arrossegament del desgast d'Units Podem a nivell estatal, mentre que a les comarques interiors, on la dinàmica electoral és totalment diferent de l'espanyola, això ha tingut menys efectes nocius. Si això fos cert, doncs, semblaria que en aquesta ocasió ha sigut el component estatal de la confluència el que l'ha llastat més.

La davallada de CDC, que ha quedat com a quarta força, a escassos 20.000 vots del PP, és un altre element rellevant de la jornada. Tot i que l'estabilitat en nombre d'escons ho ha camuflat una mica, la llista encapçalada per Francesc Homs ha perdut, també, més de 80.000 vots. Així, si al desembre la distància respecte del seu soci de govern (ERC) era escassament de 34.000 vots, ara s'enfila gairebé fins als 150.000. El repartiment de votants dins del sobiranisme, doncs, sembla que segueix basculant cap als republicans, que s'anirien consolidant així com el principal partit independentista. En el cas de CDC, el mapa de les pèrdues també és força significatiu: retrocedeix fonamentalment a les zones on el sobiranisme és més fort tradicionalment, i no tant a la zona costanera.

Allà on Junts pel Sí va fer millor resultat al setembre és on ara Convergència ha retrocedit més significativament. I, en contra del que es podria pensar, les dades municipals no suggereixen un transvasament automàtic CDC-ERC: el creixement d'ERC té un patró més irregular i no es concentra allà on els convergents s'han deixat més vots.

 

C's perd als municipis costaners

Finalment, hi ha el cas de Ciutadans, que és la formació que ha perdut més vots (122.000). El desgast del partit d'Albert Rivera ha sigut molt significatiu i s'ha concentrat, de nou, allà on tenia més a perdre, que són els municipis costaners. El fet de desgastar-se especialment allà on era més fort contribueix a un cert reequilibri de la penetració territorial de Ciutadans, però en tot cas en limita l'abast.

Tanmateix, com hem vist, el patró diferencial de comportament fa que hàgim de ser prudents a l'hora de fer extrapolacions d'aquest mal resultat de Ciutadans a unes hipotètiques eleccions al Parlament. Molt probablement, la qüestió de la independència tornarà a polaritzar el debat i és raonable pensar que la formació taronja es beneficiarà, de nou, del vot dual d'electors que ara han triat altres opcions.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat
Av. Gaudí, 13 1r 2a
08025 Barcelona
(+34) 93 454 97 02
(+34) 93 454 97 03
redaccio@tribuna.cat