Indica publicitat
Dijous, 5 de desembre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 15 de març del 2011 | 18:20
Recull de premsa · Política

M. Guibernau: "La UE és fràgil perquè cal que els estats creguin que estarien pitjor si l'abandonessin"

Els orígens de la construcció de la identitat comuna a la UE i els ciments de la identitat "no emocional" són els principals fils argumentals del darrer article de Montserrat Guibernau.

Montserrat Guibernau

Barcelona · Constituïda des dels seus inicis com un sistema inèdit de governança supranacional i una nova forma d'administració i de comunitat política, la Unió Europea va ser pensada, però, des de tots els seus límits. "Molts estudiosos i polítics s'han centrat en la idea -ha indicat la catedràtica de ciència política a Queen Mary College- que allò que uneix els europeus és el fet de compartir una certa cultura i uns certs valors [...].  Aquest argument es basa en la suposició que "sempre hi ha hagut diferències entre Orient i Occident."

"També hi ha alguns intel·lectuals que consideren Europa com un sistema de valors i esmentes l'impacte del cristianisme i l'ascens d'un conjunt d'idees que inclou la llibertat l'humanisme i el progrés material" ha continuat Guibernau. L'autora de l'extens article El naixement d'una Europa unida: per què la UE ha generat una identitat "no emocional" ha explicat que avui dia, però, hi ha un considerable conjunt de bibliografia que examina els orígens històrics de l'Europa contemporània i afirma que existeixen "algunes  tradicions compartides i un sentit una mica indeterminat de consciència comuna" des de l'edat mitjana. "Tanmateix –ha continuat- [...] està resultant molt difícil posar-se d'acord. [...] La condició d'Europa com a unitat cultural i sistema de valors continua sent problemàtica".

Des de la devastació europea provocada per la Segona Guerra Mundial i passant per Paul Valéry, grups de militants europeus de la resistència, dirigents del moviment federalista proeuropeu i els, finalment, arquitectes de l'Europa unida (Robert Shuman, Konrad Adenauer, Alcide De Gasperi, Altiero Spinelli, Paul Henri Spaak i Jean Monet), l'autora de l'article assenyala la primerenca construcció europea en uns anys de molta convulsió i poc consens: "Robert Shuman, Konrad Adenauer, Alcide De Gasperi, Altiero Spinelli, Paul Henri Spaak i Jean Monet s'han de considerar els pares fundadors de la UE. [...] Shuman, Adenauer i De Gasperi eren democratacristians, Spinelli era un federalista convençut, i Spaak era socialista, mentre que Jean Monet era un ferm nacionalista"Tots ells compartien una profunda consciència de la necessitat de reconciliació i [...] estaven convençuts que la pau duradora només es podia assolir per la per mitjà d'una Europa unida".

D'aquesta manera,  Guibernau ha explicat el recorregut que ha portat la Unió Europea a fer prevaldre una identitat "no emocional". "La identitat europea no es pot basar en l'homogeneïtzació cultural i lingüística dels seus ciutadans –ha sentenciat l'autora de l'article- un error que han comès massa sovint els estats-nació que volien aniquilar la diversitat interna per crear una ciutadania homogènia". Guibernau ha explicat que a dia d'avui encara les minories "ètniques i racials" reclamen "el dret a la supervivència cultural i lingüística i, en alguns casos, el dret a l'autodeterminació", motiu que reforça la tesi de Guibernau. "Semblantment –ha continuat-, la identitat europea no pot afirmar que depèn d'un passat comú, i ni tant sols no pot presumir d'uns límits geogràfics o culturals ben definits".

La catedràtica de ciència política ha sentenciat, finalment, que la identitat europea és encara "embrionària" i depèn de la "consciència comuna de pertànyer a un espai polític i econòmic definit pel capitalisme, el benestar social, la democràcia liberal, el respecte pels drets humans, la llibertat i l'imperi de la llei" i ha destacat fermament aquests elements com els "pilars" d'una identitat europea "definida primàriament pel fet de compartir una cultura política determinada i el desig de beneficiar-se dels avantatges econòmics derivats de la pertinença a la UE".

Guibernau, però, s'ha qüestionat la fortalesa d'aquests fonaments en la consciència comuna de pertinença a la UE: "N'hi ha prou amb això per generar lleialtat a la UE? Disminuiria el suport a la UE si la crisi econòmica l'afectés greument?". En aquest sentit, l'autora de l'article ha conclòs que la UE és encara una institució "fràgil" perquè cal que els estats-nació "creguin que la seva situació no seria millor si abandonessin la Unió", i ha indicat les causes d'aquest dèbil equilibri: "Els pares fundadors de la UE no van atorgar un pes suficient a la necessitat de construir una identitat europea capaç d'ocupar el lloc de les identitats nacionals perquè, en última instància, aspiraven a preservar les seves pròpies nacions i les identitats associacdes a elles".

Guibernau ha volgut posar en primer pla la importància, avui dia de la UE i ha subratllat que sense la unió dels estats-membre "l'estat-nació no hauria pogut proporcionar als seus ciutadans el mateix grau de seguretat i prosperitat" que els ha proporcionat "i que n'ha justificat la seva supervivència", motiu pel qual ha conclòs que "és un èxit" el manteniment de la pau i la prosperitat que ha proporcionat la UE "durant més de seixanta anys": "Tanmateix, les flames del nacionalisme no han estat extinguides i [...] la identitat nacional continua sent molt més forta que l'encara incipient identitat "no emocional" europea".




Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat