Indica publicitat
Dilluns, 18 de novembre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 27 de juliol del 2011 | 16:24
Recull de premsa · Política

N. Bosch: "S'ha acabat el temps d'intentar que ens entenguin. Els catalans hem d'anar a la nostra"

"M'he cansat d'explicar amb raonaments acadèmics que Catalunya està fiscalment maltractada i que hi ha problemes en el sistema de finançament".

Núria Bosch

La catedràtica d'economia de la Universitat de Barcelona (UB), Núria Bosch, ha admès que sempre ha intentat argumentar fora de Catalunya que el país "està fiscalment maltractat i que hi ha problemes en el sistema de finançament" d'una manera que s'entengui que "no demanem privilegis per a Catalunya, sinó el que és just". "Però la resposta és rebuig ─ha lamentat─, incomprensió o indiferència".

A un article publicat al diari Ara, Bosch ha afirmat que "hi ha una certa desconfiança si qui parla" sobre aquesta qüestió "és una catalana" perquè des de fora consideren que "ens queixem sense motiu, que mai estem satisfets i que volem més perquè som insolidaris". "Crec que s'ha acabat el temps de la pedagogia i d'intentar que ens entenguin. A partir d'ara els catalans hem d'anar a la nostra" ha sentenciat l'autora de l'article Els catalans hem d'anar a la nostra.

Bosch ha explicat que fa pocs dies va participar en un curs organitzat per la Universidad Complutense de Madrid a l'Escorial dedicat a com la crisi afectava el finançament de les administracions públiques, "i jo vaig intervenir en una sessió dedicada a les comunitats autònomes". L'autora de l'article ha dit que acostuma a acompanyar els arguments "amb comparacions internacionals, analitzant com es financen els governs subcentrals d'altres països federals", i ha continuat explicant que "per enèsima vegada em vaig adonar de com d'allunyats estan la meva anàlisi, el meu enfocament, els temes que em preocupen, de la posició dels altres ponents de la sessió i dels alumnes del curs". "Els altres participants i l'alumnat eren majoritàriament del centre de la Península. És la confrontació clàssica d'una visió catalanista amb una d'espanyolista" ha dit.

En aquests diferents punts de vista, Bosch ha volgut explicar que mentre que els catalans "considerem que Catalunya no té cabuda en el model autonòmic actual en no satisfer les nostres aspiracions d'autogovern, ens plantegem fórmules d'encaix de Catalunya amb l'Estat i cada vegada més som més independentistes", els espanyols consideren que "s'ha anat massa lluny en la descentralització del poder polític". L'autora ha admès que "entre el 2007 i el 2010, el dèficit i el deute autonòmic han crescut considerablement" però ha argumentat que "hi ha dos factors que, en part, ho poden explicar: el sistema de finançament i la naturalesa de la despesa en mans de les comunitats autònomes", dos elements que, segons Bosch, "s'han vist molt condicionats per la crisi econòmica".

Finalment, l'autora de l'article ha argumentat per què el mal sistema de finançament ofega Catalunya: "El volum de deute d'algunes comunitats es pot explicar pel seu històric mal sistema de finançament, encara que també hi ha influïla crisi [...]. Si agafem el finançament per habitant rebut per les diferents comunitats i el volum d'endeutament per habitant de cada una el 2008, veurem una alta correlació negativa: les comunitats més mal finançades són les més endeutades, i viceversa. El 2008, pel seu nivell de deute per càpita, en els primers llocs hi havia Catalunya, el País Valencià i les Balears, amb un endeutament d'un 59%, un 52% i un 40% per sobre de la mitjana, respectivament. [...] En canvi, comunitats com Astúries, Extremadura i Castella i Lleó presentaven un endeutament per habitant d'un 66%, un 49% i un 37% per sota de la mitjana, respectivament, mentre que els seus ingressos per habitant se situaven molt per sobre de la mitjana, en un 17%, un 24% i un 20%. L'altre factor que s'ha de tenir en compte és la naturalesa de la despesa autonòmica. Entre els països descentralitzats Espanya és el que té els serveis de l'estat del benestar més concentrats en el nivell autonòmic de govern, una despesa que té una dinàmica de creixement alta, agreujada per la immigració i la crisi. Sanitat, educació i serveis socials estan en mans de les autonomies, quan en molts països l'educació està descentralitzada a nivell local".

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat