"Totes les llistes tindrien un programa bàsic en comú (amb la seqüència declaració-negociació-proclamació). Cada llista aniria encapçalada per líders polítics [...] i després comptaria amb noms de la societat civil".
El professor de la Universitat de Princeton, Carles Boix, ha sentenciat a un article que l'elecció de llista o llistes és la qüestió "difícil de resoldre" i que hi ha arguments "a favor de cada solució": "Una sola llista acosta les eleccions a un referèndum, però un pacte conjunt amb llistes separades també ho faria".
A l'article A la recerca d'un pacte Boix hi ha dit que els votants del sí-sí "semblen preferir la llista única: això explicaria part del canvi de tendència a les enquestes a favor de CiU", i els vots del sí-sí del 9-N "són més que la suma de CiU, ERC, CUP i SI el 2012". "La veritat és, però, que no sabem quina solució maximitzaria el nombre de vots: les enquestes publicades pregunten sobre coalicions de partit i no sobre una llista de país" ha indicat.
Boix ha dnoat la seva opinió: "Si la llista única no és realment possible, aquesta és la meva proposta dirigida a evitar la col·lisió entre unitaristes i segmentistes : reproduïm, a les llistes separades, la lògica de la llista única. Totes les llistes tindrien un programa bàsic en comú (amb la seqüència declaració-negociació-proclamació). Cada llista aniria encapçalada per líders polítics (necessaris per donar continuïtat a la feina feta fins ara) i després comptaria amb noms de la societat civil constituïts tots ells en una mena d'agrupació electoral o civil comuna o transversal".
Boix ha conclòs que els noms "haurien estat negociats per partits i grans associacions civils i distribuïts aleatòriament (o per afinitats ideològiques) entre les llistes" amb l'objectiu d'"assegurar la unitat d'acció dels partits en el programa comú": "A canvi, acceptarien la disciplina del partit corresponent en la resta de les qüestions polítiques".