El sociòleg Salvador Cardús ha alertat que, tot i que serà "una anècdota", cal que es prengui nota "seriosa" de l'acampada d'aquests deu dies, perquè "apunta en una direcció gravíssima".
A un article a l'Ara Cardús ha avançat que als resultats electorals de la jornada 22-M "ho veurem": "De l'agitació populista i antipolítica, només en trauran avantatge els partits conservadors, perquè aquest és el seu terreny". L'autor de l'article Indignació sense rumb ha explicat quin és el camí que ha emprès aquest moviment d'indignats: "Des que es va començar a parlar de "desafecció política", he sostingut que era una perspectiva que no permetia entendre les raons de la creixent desconfiança entre institucions democràtiques i ciutadania".
"No és el ciutadà -ha explicat Cardús- que no estima la política, sinó que és la política que no ha estimat el ciutadà. Els desafectes han estat els partits i les institucions polítiques. I ara ho corroborem. Si la política institucional no estima ni respecta el ciutadà, si en lloc de tractar-lo com un adult el tracta amb condescendència i el mal cria per no enfrontar-s'hi, en recull el menyspreu i la desconfiança. I aquí és on som".
Finalment, Salvador Cardús ha conclòs que "l'alarmisme polític" que en temps de bonança podia afavorir uns partits contra els altres "ara, enmig d'una greu recessió i d'un clima d'irritació generalitzada, ha acabat desautoritzant tothom", i ha avançat que en podrem comprovar els seus "efectes devastadors": "Els acampats disparen sense matisos contra tota la classe política i contra allò que en diuen "capitalisme salvatge" [...]. Que mitja dotzena de professors universitaris els proporcionin una mica de discurs articulat, no pot dissimular l'absència radical de contingut més enllà d'aquesta indignació que no és altra cosa que irritació irada. Tan buida, per cert, com buit de contingut és l'Indigneu-vos! de Stéphane Hessel".