En els darrers 15 dies, els entorns del president d'ERC Joan Puigcercós donaven per fet que Josep Lluís Carod-Rovira havia tirat la tovallola pel que fa a la seva opció d'ésser candidat a la presidència de la Generalitat en les properes eleccions nacionals. Fins i tot s'havien interpretat interessadament alguns titulars d'entrevistes de persones vinculades a l'entorn del vicepresident de la Generalitat i, a més, s'insistia en que Carod-Rovira i Puigcercós havien refet les seves relacions polítiques i personals dinant junts els dimecres.
Tribuna Catalana ha pogut saber de fonts fidedignes que el vicepresident del govern no ha tirat la tovallola ni ha acceptat suposades propostes de presidir en una propera legislatura el Parlament de Catalunya.
Si bé es cert que les relacions personals i polítiques entre els dos dirigents se situen en la normalitat per primera vegada en molts mesos; Carod-Rovira, sense fer-ne sang, ha deixat clar que no plega, que se segueix creient el millor candidat, i que pensa que el projecte que ell vol per Esquerra és el que ha aconseguit els millors èxits en la història recent de la formació republicana.
Carod-Rovira i la seva plana major van assistir l'altre dia a la conferència sobre els valors d'Esquerra de Joan Puigcercós, demostrant que l'actitud de fermesa d'aquest sector és també de diàleg i respecte pel partit i els seus òrgans de govern. El dirigent també ha comunicat al president d'Esquerra que el seu sector recolzarà la direcció del partit per tal d'acabar amb l'assemblearisme de decisió, que no vol dir el d'opinió. El vicepresident també creu que és el candidat que pot aconseguir una ona expansiva més enllà de la militància estricta i els entorns republicans, fet pel qual voldria obrir a unes possibles primàries no sols als militants, sinó també als electors.
Carod-Rovira no planteja aquests actes en clau de confrontació amb la nova direcció, amb qui comparteix estratègia i amb qui es mostrarà disposat a fer pinya amb els temes estratègics de partit i de país, i per aconseguir que s'acabi amb la "cultura del no". La decisió de Carod-Rovira no ha estat inesperada pels seus entorns ni per molts dels electors d'ERC, però sí que tots ells comparteixen l'opinió i la demanda que primer Esquerra, el país, i després els noms.