Continuar amb la condemna d'ETA, de les seves accions i de les morts que ha provocat, i exigir-los que es posin de genolls i es flagel·lin per demanar perdó no és el que ara toca. Tots som conscients que més de mig segle de lluita armada per part d'ETA i de repressió, a vegades brutal, per part de l'Estat, han creat dues societats enfrontades i una profunda fissura entre una part combativa d'Euskadi i Espanya.
Ara, doncs, toca parlar, negociar, cedir. I sempre toca als més forts de fer-ho amb contundència. Si bé és cert que a l'Europa occidental, després d'"Al-Qaeda", no hi cap la lluita revolucionària armada, tampoc no hi ha de cabre la submissió de la voluntat d'un poble que vol ser ell mateix i que busca el seu alliberament nacional.
Amb aquest comunicat -que reproduïm de manera íntegra a la secció Vídeos-, ETA ha fet part dels deures que li exigien les seves bases ideològiques així com també la comunitat internacional que treballa en favor de la solució dels conflictes enquistats del món. La resposa de l'Estat, a través del vicepresident Rubalcaba, ha sigut la resposta d'un ministre de l'Interior que vol guanyar una guerra i que busca la rendició d'ETA. I això no ha de ser acceptable per a una organitació armada com ETA que, tot i la seva debilitat actual, té prop de 700 presos a Espanya i França, així com centenars de persones que han passat per tortures, i també altres milers de membres que han sigut maltractats o privats dels seus drets durant mig segle.
Després del comunicat d'ETA, hi insistim una vegada més, cal la distensió entre totes dues parts. I si l'Estat demana un penediment per part d'ETA, cal que el propi Estat es plantegi reconèixer que també ell ha comès tota mena de irregularitats, vil·leses i actes violents per allò del todo por la patria. Existeix, encara, un conflicte polític que no ha estat solucionat ni per un Govern antinatura PSOE-PP que no ha fet altra cosa que radicalitzar els extrems i fer una política estrictament identitària -espanyola- que ha decepcionat, fins i tot, amplis sectors socialistes històrics i una gran part de la societat basca.
Ara, doncs, arriba l'hora de la veritat per a Euskadi i per a la solució del conflicte basc: la gran "excusa" de l'Estat de què amb violència no es pot parlar de res està arribant a la seva fi, una coartada que, per dir-ho clar, a l'Estat li ha funcionat molt bé per tal de no encarar el vertader problema. Ara cal que l'Estat miri de cara el conflicte real i sigui conseqüent amb allò que repeteix gran part de la classe política espanyola: "Sense violència es pot parlar de tot".
