En repetides ocasions hem explicat que les darreres enquestes realitzades pel CEO posen de manifest una creixent desafecció de la ciutadania (ja arriba a quotes del 70%) vers la la política, els partits i els seus dirigents. I tot i que aquesta enquesta es va fer ja fa unes setmanes no s'albira cap canvi en l'estratègia seguida fins el dia d'avui per les nostres forces polítiques.
Tots estan pendents de la resolució del finançament i del que pugui resoldre el Tribunal Constitucional sobre Estatut. L'estratègia és clara: aquesta consisteix en seguir amb la lluita partidista a veure qui afluixa i a qui poden fer responsable del fracàs que ha representat fins ara la negociació per l'elaboració de l'Estatut i la reforma del finançament de Catalunya. Un fracàs de fet collectiu que no ha millorat la nostra relació amb Espanya ni a suavitzat la dependència vers aquesta.
No se n'adonen que avui en dia gran part de la població catalana ja no entén moltes de les decisions que pren la seva classe política i de cap de les maneres està disposada a seguir combregant amb els dogmes de fe que es van originar en el marc de la transició. El marc consitucional i el seu posterior i limitat desenvolupament és el que ens ha portat a la gàbia que representa l'Estat de les Autonomies. La culpa i les conseqüències d'aquest procés fou de totes i cadascuna de les forces polítiques del nostre país i això ningú ho ha reconegut encara. Vàrem acceptar unes regles de joc que fins el moment Espanya no està disposada a canviar. No és estranya per tant la desafecció que la gran majoria de les noves generacions sent ja que no ha viscut la illusió que va representar la recuperació de les llibertats per a les generacions de la transició. Són aquesta generació les que exigeixen un nou marc i que es mostren més cansades i perplexes vers les actituds tactistes i sectàries dels partits polítics.
L'actitud mostrada per CiU i el PSC vers la negociació del finançament no ha estat en sentit de país sinó com una eina més per potenciar els seus propis interessos i minvar els de la resta de forces. I pel que fa a ERC i a Iniciativa tampoc han aconseguit crear un pol nacional davant l'estat que aconseguís avançar en aquest tema. Estem doncs en uns moments extremadament difícils davant el qual molts membres de la societat civil i intellectuals del nostre país i fins i tot una part de la militància dels partits (que no formen part de l'aparell) comencen a posar en qüestió el procés polític dels últims anys, l'estratègia seguida i l'estructura mateixa de les seves organitzacions polítiques. Si a tot i això hi afegim la manca d'una classe dirigent amb credibilitat i capacitat d'arriscar-se costa d'imaginar-se un futur proper gaire esperançador per a Catalunya. Les nostres forces polítiques ,no ens cansarem de repetir-ho, haurien de deixar les tàctiques electoralistes enrere i formar un front de país per tal d'aconseguir que la nostra nació pugui afrontar amb garanties els reptes del futur.
