En els últims anys hi ha hagut moltes crítiques al pressupost i a la utilitat del CAC, i més encara a la distribució partidista dels seus consellers. I tot i els excel·lents informes i treballs que aquest ha realitzat, això no ha  impedit que l'organisme hagi estat  considerat per alguns sectors com un luxe de les institucions catalanes. Però l'ens ha anat guanyant en prestigi i en transparència, i amb la incorporació del seu president, Josep Maria Carbonell, i l'equip de consellers que l'acompanyen a la direcció, ha anat avançant en la seva consideració social i política.


Però quan el CAC ha hagut de demostrar la seva utilitat ha estat quan el govern els ha transferit les competències de concessió de les llicències de ràdio i televisió.

Així, l'entitat ha hagut d'escollir  d'entre  1.279 propostes  les 83 freqüències que han atorgat. Hi ho han fet  aplicant estrictament els criteris pels quals va ser creat,la defensa del pluralisme, la qualitat de la programació i la viabilitat econòmica.

El CAC, però, no ha pogut lliurar-se de pressions, les lògiques d'empreses catalanes, que creien que hi tenien dret en aquestes concessions, i les de la 'Brunete mediática', que mitjançant el xantatge han volgut doblegar els criteris i les voluntats dels consellers de l'organisme.

El CAC, doncs, possiblement podia haver concedit alguna que altre concessió al grup de Luís del Olmo o El Periódico, però ha actuat amb intel·ligència i servei a la societat impedint amb la llei a la mà la irrupció a Catalunya de la 'Brunete mediática', les seves intoxicacions, i les seves campanyes per destruir la unitat civil del poble de Catalunya. El CAC, amb el suport del govern, ha actuat amb fermesa, i cal reconèixer que CiU ha estat a l'alçada de les circumstàncies.

Ara cal que l'exemple del CAC, que rebrà atacs per terra mar i aire, sigui la norma d'actuació de les nostres institucions públiques que amb fermesa han de defensar-nos sense por a les conseqüències.

El CAC ha complert amb el seu deure i cal felicitar al president i als seus consellers per la determinació demostrada, i al govern de Catalunya per haver cedit a l'ens aquestes atribucions.