Tot i que no es pot dir blat fins que no sigui al sac i ben lligat, i aquesta és la màxima d'aquestes últimes setmanes del candidat a la presidència per CiU, Artur Mas, la premsa ha introduït diversos debats i suposades informacions sobre qui composarà el futur govern de Catalunya si la federació assoleix la Generalitat. Els mitjans han especulat amb la possibilitat que Josep Antoni Duran Lleida pogués assolir la vicepresidència o la conselleria en cap d'aquest futur govern.
El Col·lectiu Joan Crexell ha entrat a fons en l'afer i està en condicions d'informar que a CiU encara no s'ha posat damunt la taula dels organisme del partit aquesta possibilitat. L'únic que s'està fent en aquests moments és dibuixar un cert organigrama de govern, la distribució de conselleries i atribucions amb un intent de racionalització, intentant la reducció de secretaries i direccions generals. Però les persones que formaran el futur govern de Catalunya tan sols estan, avui per avui, en el cap d'Artur Mas, que es reserva, si guanya els comicis, aquesta atribució.
Artur Mas ja no és, segons molts dels informants, el polític del 2003 o el 2006: és una persona més madura, amb més responsabilitat i menys influenciable pel suposats pinyols' o entorns'. A més, ha imposat el seu criteri d'una campanya poc agressiva, amb poques sorpreses, sense anar al notari i sense radicalismes com el DVD Confidencial.cat' o altres experiments dels que està profundament escalivat. Mas és conscient del país que es trobarà en els aspectes econòmics, financers i estructurals i, a la vegada, del canvi que s'està produint a la societat catalana després del fiasco de l'Estatut, de les infraestructures i de l'encaix de Catalunya en el projecte nacional espanyol. Aquest canvi d'actitud es dibuixa dia rere dia amb els diferents contactes que estableix amb els sectors plurals del catalanisme i el sobiranisme i amb l'abandonament de la Casa Gran, entenent que, en tot cas, ara toca fer un apartament modest i que, sobretot, sumi voluntats, diferències, coincidències i complicitats. El que ens preguntem és si Mas serà capaç de superar els grups de pressió que van marcar els 8 últims anys del pujolisme, els sectors dels negocis, "els pretorians" i els entorn que es mouen al seu voltant.
La possibilitat del retorn a Catalunya i a la política catalana de Josep Antoni Duran Lleida podria ser un element de cohesió i de donar amplitud als entorns de CiU aportant-hi entorns del PP i de la dreta catòlica més radical. Reforçaria, també, la santa aliança amb el Grup Godó, que ja es frega les mans per si governa CiU, i ja prepara el primer regal a Artur Mas, i també al país, perquè no reconèixer-ho, de fer l'edició catalana de La Vanguardia -evidentment, tant o més subvencionada que El Periódico. Però Duran Lleida és el polític català més ben valorat per la premsa espanyola, es manifesta sense pudor com a no independentista i agrada a la Villa y corte de Madrid. I amb realisme i pragmatisme, i amb la clàssica política de peix al cove del pujolisme, Duran seguirà sent l'eina imprescindible per fer d'"aconseguidor" a la metròpoli. I a més, molts es pregunten si seria possible la cohabitació en un mateix govern de Duran i Mas. El que es creu, doncs, més factible, és que Catalunya per Mas, Madrid per Duran. Dos galls per dos galliners.
La preocupació del nostre col·lectiu és el creure que, si Artur Mas arriba a la presidència, utilitzi el "bromur" i el "coitus interruptus" per parar la marxa, amb seny i responsabilitat, del poble de Catalunya cap a la seva llibertat nacional plena.
