Des del fracàs del nou Estatut d'Autonomia, la no acceptació de la publicació de les balances fiscals, la suposada impossibilitat de demanar un concert econòmic per la nació catalana i la manca de solució a les infraestructures vitals que el país necessita, s'han produït en la societat catalana diferents reflexions i preses de posició. Hi ha els pessimistes, que creuen que no hi ha res a fer amb Espanya. Hi ha els que creuen que s'ha d'entrar a jugar amb Espanya.
I ha sorgit una tercera via que ja fa uns quants anys que han emprès alguns sectors empresarials emprenedors procedents de les noves generacions. Aquests han creat multitud de multinacionals mitjanes i ja agafen poques vegades el pont aeri Barcelona Madrid, en canvi, moltes vegades es connecten, o s'haurien de connectar sense escales, des de l'aeroport de Barcelona amb Xangai, Delhi, Varsòvia, Londres, Nova York, Brussel·les i el nord d'Àfrica. Són empresaris que sense oblidar el mercat espanyol s'han autoimposat, per realisme i per estratègia, que el mercat és el món. En el moment que aquests emprenedors posen les mans a les seves butxaques o als comptes corrents de les seves empreses, aquests són amb euros. I com altres empresaris bascos, han après que en l'era de la globalització el mercat és el món i la producció es pot fer a qualsevol lloc del món; el que cal mantenir és la intel·ligència i el cervell a la pròpia nació.

Aquesta estratègia, que ja està triomfant amb molta discreció en els ambients empresarials, és el que alguns estrategs d'ERC i els seus entorns volen aplicar ara a la política. Desconectar Catalunya, la política catalana, d'Espanya, perdre dependència del seu mercat, sortir del seu imaginar col·lectiu, de la xarxa dels seus poderosos, i ser capaços de crear una xarxa política i econòmica catalana a l'exterior que ens faci possibles i que puguem prescindir d'Espanya. La proposta d'aquests empresaris emprenedors, la proposta d'ERC i diverses propostes que també han posat en marxa sectors sobiranistes de CiU, pot semblar un salt en el buit, però hi ha qui creu que és la proposta estratègica més mancada d'autoodi i desacomplexada que està fent el catalanisme polític de les noves generacions avui. I com deia un jove empresari, discutint amb líders polítics sobiranistes: si Espanya no ens vol, passem d'Espanya, ja no hi ha fronteres, ja no tenen moneda, ja no controlen el mercat; passem d'ells, doncs.

Joan Ridao, portaveu d'ERC, ha posat sobre la taula una estratègia que ja s'estava fent a discreció. Cal, ara, al fer-la pública que tots els sobiranistes, sigui quina sigui la seva opció política, siguin conscients de la seva responsabilitat i siguin valents de córrer, també, els petits riscos que comporta, perquè Espanya i els poderosos que hi ha al darrere no es quedaran aturats.