Les declaracions episcopals i eclesials van en un sentit contrari al duranisme. L'episcopat català defensa que totes les opcions polítiques, també la sobiranista, són legítimes si es promouen de manera pacífica i democràtica. Aquesta postura s'adequa a la Doctrina Social de l'Església.

Duran perd el pols amb el sector escindit o alliberat del duranisme. Aquest sector és el grup Demòcrates de Catalunya, que va formar part de Junts pel si i que ara forma part de Democràcia i Llibertat. Demòcrates de Catalunya sintonitza de forma progressista amb la Doctrina Social de l'Església en afers polítics. Aquest  és el seu principi fundacional: "Som demòcrates, persones compromeses amb la llibertat, la fraternitat, la justícia social i l'assoliment d'un Estat català independent. Un partit del segle XXI que neix amb voluntat de contribuir a la millora de la qualitat democràtica, amb voluntaris i amb un finançament transparent. Convençuts que la independència és també un compromís ètic com a únic futur possible per al país i vers les noves generacions".

Destacades personalitats que es confessen catòliques s'han distanciat  públicament de Duran. Alguns casos són especialment significatius com, entre molts altres, els del monjo i historiador Hilari Raguer, el filòsof i teòleg Francesc Torralba, i Joan Rigol, que fou president de Parlament. Torralba és el director de la revista "Qüestions de Vida Cristiana". Rigol és membre de consell assessor d'aquesta publicació. Ambdós, Torralba i Rigol, formen part del patronat de la Fundació Joan Maragall. Aquesta fundació vol ser un pont entre  creences i conviccions diverses per tal de configurar un espai fèrtil i mútuament enriquidor de diàleg per situar el missatge cristià en un àmbit plural"