A diferència de Joan Pau II, Benet XVI ha actuat contundentment per segona vegada contra els Legionaris de Crist en el seu curt pontificat. Primer, va condemnar l'any 2006 al silenci, és a dir a no poder exercir cap activitat pública, inclosa la celebració de l'eucaristia, al seu fundador, Marcial Maciel.
Un càstig terrible per a un capellà. I aquesta setmana ha ordenat personalment una "visita apostòlica" als centres i institucions dels Legionaris, és a dir una mena d'inspecció sumària, una comissió d'investigació del més alt nivell podríem dir en llenguatge polític. La inspecció té per objecte discernir quina és la realitat d'una congregació, el fundador de la qual havia abusat impunement durant molts anys de seminaristes i, com han reconegut els seus successors, s'ha descobert ara que tenia una filla i una amant.
El Sant Pare ha demostrat decisió i que no li tremola el pols davant d'una de les congregacions religioses més poderoses de l'Església catòlica, amb una branca laica, Regnum Christi, i un entramat d'universitats, centres educatius, editorials, ONG i associacions diverses extraordinàriament important. La congregació nascuda a Mèxic, en plena època de la revolució dels cristeros, s'ha desenvolupat per tot el món, on tenen prop d'un miler de capellans, 2.500 seminaristes i uns 70.000 membres. La congregació, de fet, ha disputat el terreny de joc d'altres moviments conservadors. Situats molt a la dreta de l'Opus Dei, els Legionaris han ordit una trama d'influència econòmica, social, periodística, política, acadèmica i cultural en diferents països, en especial a l'Estat espanyol.
El nivell de poder que han assolit a Madrid és tan gran que no es pot analitzar la segona legislatura d'Aznar sense conèixer a fons la importància del "factor Legionaris de Crist". De la mateixa manera que els neo-cons van tenir una importància enorme en l'Administració nord-americana, a l'Estat espanyol va passar el mateix. Més enllà de la Universitat Francisco de Vitoria a Madrid, l'escola Santa Isabel a Barcelona i molts altres centres educatius, l'associació IUVE, fundacions, etc. els tentacles dels Legionaris han abastat els principals ressorts econòmics, socials i polítics de l'Estat. Un exemple gràfic d'aquest poder és que fins fa molt poc el cap de Religió del diari de capçalera de la cúpula de la Conferència Episcopal Espanyola, La Razón, era un periodista amb uns cognoms ben il·lustres: Alex Rosal Valls-Taberner.
Durant molts anys els Legionaris de Crist van negar tossudament la certesa de les denúncies públiques dels qui, quan eren adolescents o joves, van patir els abusos de Marcial Maciel; els seus testimonis públics feien escruixir. Mentre, s'erigien en defensors aferrissats de la "doctrina segura" i mostraven la seva intransigència en relació amb la moral sexual. El típic comportament fariseu de l'extrema dreta eclesial, experta en la pràctica de la doble moral. Ara, els nous responsables dels Legionaris de Crist expressen la seva consternació davant de les proves irrefutables dels "fets greus en la vida del nostre pare fundador" i demanen perdó a Déu i als qui hagin estat danyats. La visita apostòlica que duran a terme diversos bisbes pot trobar encara més irregularitats, també de tipus financer. Els Legionaris de Crist estan tocats. Potser de mort.
Legionaris de Crist expressen la seva consternació davant de les proves irrefutables dels "fets greus en la vida del nostre pare fundador" i demanen perdó a Déu i als qui hagin estat danyats. La visita apostòlica que duran a terme diversos bisbes pot trobar encara més irregularitats, també de tipus financer. Els Legionaris de Crist estan tocats. Potser de mort.
