El terrabastall provocat per la publicació del llibre-entrevista a Benet XVI"La llum del món" ha continuat capitalitzant l'atenció dels ambients eclesials. El pas històric que suposa l'acceptació del preservatiu com a mal menor ha estat qualificat pel mateix autor del llibre, Peter Seewald, com un "avenç" i una gran majoria d'experts, teòlegs i intel·lectuals ho ha valorat un "pas històric".Per primera vegada, un Sant Pare accepta l'ús del preservatiu, una primera escletxa en el fins ara infranquejable mur de la moral sexual. Però el canvi significatiu en aquesta matèria no és l'únic punt que mereix ser posat en relleu. Benet XVI ha admès clarament que el fundador dels Legionaris de Crist va ser "encobert" i s'ha mostrat partidari de retirar-se en cas d'incapacitat, a més de ratificar que els papes no són infallibles, "sobirans absoluts, el pensament i la voluntat dels quals és la llei". Com acostuma a passar davant d'un fenomen revolucionari o inèdit, sempre hi ha sectors que neguen qualsevol canvi i s'entesten a negar la realitat. Enrocats en l'immobilisme més pur, els ínclits representants de la caverna integrista s'han afanyat a repetir que "no hi ha res de nou sobre el preservatiu". Més encara, rabiosos pel gir que suposa la ferma actitud de Benet XVI, han començat a disparar amb bala contra el missatger, en aquest cas l'Osservatore Romano, que va publicar una exclusiva amb extractes del llibre. Per això, el portaveu del Vaticà Lombardi va haver de ratificar que les paraules del Sant Pare no necessiten de cap correcció. A casa nostra, ja tenim experiències històriques recents de l'immobilisme més pur, quan els poders fàctics, entre d'altres una part de la jerarquia, es van alinear amb les actituds més reaccionàries a les acaballes del franquisme.
Per tot plegat, ha causat consternació que el portaveu de la Conferència Episcopal Espanyola s'entestés a negar l'evidència després de l'assemblea plenària celebrada fa pocs dies. Martínez Camino una i altra vegada va reiterar que "mai, en cap cas" Benet XVI permet el preservatiu. Més papistes que el papa. Els periodistes que van assistir a la roda de premsa van quedar estorats i no s'ho podien creure. En circumstàncies normals, no només el portaveu, que en definitiva es limita a repetir les consignes que li ordenen, sinó els principals responsables de la Conferència Episcopal Espanyola serien a la cua de les oficines de l'atur.
La casualitat ha fet que curiosament tot plegat coincidís amb la presentació del darrer estudi sociològic sobre la joventut espanyola de la Fundació SM. Segons aquest prestigiós estudi, que es duu a terme anualment, l'Església continua a la cua de l'escala de valoració dels joves entre 15 i 24 anys. Les dades que evidencien el desprestigi de l'Església són, senzillament, demolidores. Només un 20% comparteix les directrius de la jerarquia eclesiàstica. Una ínfima minoria, en concret el 3%, considera que l'Església diu coses importants. El 76% opina que l'Església acumula massa riquesa, un 64% que es fica massa en política i un 63% en la vida de la gent. Algú s'imagina els líders d'un partit polític o els directius d'una empresa que, després d'obtenir aquests resultats, continuessin al capdavant de la seva organització o institució?
