Gràcies a una excel·lent iniciativa de la Direcció General d'Afers Religiosos, s'ha confirmat que la gran majoria dels religiosos i religioses es dediquen a tasques socials, en especial de treball amb les persones que pateixen exclusió social. Segons es constata en l'estudi Al servei de servir, dirigit pel catedràtic de sociologia Joan Estruch, pràcticament tots els instituts religiosos presents al nostre país s'aboquen voluntàriament i generosament a treballar amb els col·lectius més necessitats: sense sostre, discapacitats, gent gran, immigrants, malalts, interns a les presons, menors desemparats, drogodependents i marginats en general.
Així, els autors de l'estudi han comptabilitzat que els 172 instituts religiosos que són a Catalunya duen a terme un total de 776 serveis no retribuïts, sense tenir en compte en l'anàlisi els instituts vinculats a hospitals, residències o escoles. La gran majoria dels serveis es concreten en activitats d'alfabetització i formatives, d'atenció residencial, hospitalària i domiciliària, recol·lecció o distribució d'aliments, roba i altres productes, foment del voluntariat, assessorament legal, suport en la recerca d'habitatge, menjadors socials i acollida temporal.
Totes aquestes dades confirmen, objectivament, que a Catalunya com en molts altres indrets els religiosos practiquen, en termes reals, una opció preferencial pels pobres i desvalguts, una de les grans prioritats assenyalades pel Concili Provincial Tarraconense de l'Església catalana celebrat l'any 1995. Dades que també han estat avalades per un altre estudi, l'Acció Social de l'Església en l'àmbit de l'arxidiòcesi de Tarragona, dut a terme amb motiu de l'any jubilar, del qual es desprèn que el 90% dels exclosos socials severs són atesos per entitats de l'Església catòlica. Més encara: l'Església és l'única institució que els atén.
Casualment, la presentació de l'estudi de la Direcció General d'Afers Religiosos va coincidir amb la notícia que Andreu Oliveras, el capellà de la presó Model, havia estat absolt per l'Audiència Provincial de Barcelona del presumpte delicte d'haver introduït droga a la presó. No consta que fins ara el personatge sinistre d'extrema dreta i amic de Blas Piñar, referent dels integristes catalans que s'emparen en l'anonimat, hagi demanat públicament perdó pels insults i les acusacions implícites que li va dedicar quan va ser jutjat. Ni la misericòrdia, ni la caritat cristiana, ni l'acte de contrició formen part del seu particular llibre d'estil.
