Avui s'ha consumat a Euskadi l'escenificació del pacte entre nacionalistes espanyols - PSOE i PP- per aconseguir el poder. Molt s'ha parlat aquestes darreres setmanes dels factors i actors de l'aliança que, gràcies a la llei de partits que ha impedit la participació d'una part important de l'esquerra abertzale, ha fet possible que Patxi López sigui lehendakari.
Un dels factors, més important del que sembla aparentment, és l'eclesial. Alguns no se n'amaguen, com el PP i el Foro d'Ermua, i criden descaradament al frontisme eclesial. La nova presidenta del Parlament d'Euskadi, Arantza Quiroga, es va despatxar a gust fa uns dies en una entrevista radiofònica. "Ser catòlica a Euskadi en els darrers anys és difícil", va dir. Però, malgrat les innombrables raons de tot tipus que podrien avalar aquesta afirmació, Quiroga, propera a l'Opus Dei, atribueix les dificultats personals a l'hora de ser militant cristiana a la línia de l'Església basca: "Es difícil ser catòlica quan s'escolten determinades manifestacions de bisbes que no són ni equilibrades perquè sempre posen més l'accent en el cantó dels botxins que de les víctimes". I en plena campanya de les eleccions, el líder del PP Antonio Basagoiti ja va deixar molt clar que el bisbe Uriarte era un "llast per a la pau i la llibertat".
Els mateixos arguments, radicalment falsos, que ja van fer servir contra el bisbe Setién fins a crucificar-lo. Com resoldre aquest greu problema, segons la particular visió dels dirigents populars del País Basc? Molt fàcil: ressuscitar el regalisme, és a dir la intromissió directa del poder civil. Sense cap tipus de vergonya, el president del Foro d'Ermua proposa públicament quins són els vint-i-un punts imprescindibles perquè es produeixi el "canvi basc". Des de l'Ertzaintza fins a l'euskera, passant per la televisió i, en el punt número dinou, Iñaki Ezkerra formula directament "un acord amb l'Església que garanteixi la cooperació en el canvi, com va ser necessari després de la mort de Franco". Sobren comentaris. I encara gosa anar molt més enllà quan proposa, ras i curt, que "figures com Uriarte siguin reemplaçades de l'Església que facin al País Basc el paper que el cardenal Tarancón va fer en la transició democràtica d'Espanya".
En la seva delirant visió d'Euskadi, el Foro d'Ermua vol foragitar el bisbe de Sant Sebastià i reemplaçar-lo per un prelat fidel a les seves tesis. En altres paraules, la dreta espanyolista proposa que l'Església basca sigui substituïda per peons fidels a la línia del cardenal Rouco, que passaria per col·locar bisbes que beneïssin la seva particular creuada. Permetrà el Partit Socialista d'Euskadi aquest frontisme eclesial que pretén destruir el compromís de l'Església basca amb el seu poble?
