Una i altra vegada, la caverna eclesial espanyola i també la catalana tornen a la càrrega amb insistència per intentar presentar la diòcesi de Barcelona com un desert, un fracàs absolut, per culpa dels actuals responsables, encapçalats pel seu arquebisbe i els seus principals col·laboradors. "Barcelona s'està morint"
és la seva capciosa tesi. I al costat, com a contrast sectari, maniqueu i radicalment fals, es presenta la diòcesi de Terrassa com la reencarnació catòlica del paradís, i el seu pastor, el bisbe Josep Angel Sáiz Meneses, com el nou Moisès que conduirà el poble elegit fins a la terra promesa. En llenguatge més civil, Sáiz Meneses, el bisbe que va decidir lliurement marxar de Barcelona i anar a estudiar al seminari conservador de Toledo, seria l'equivalent a "l'esperança blanca". Els seus defensors no s'atreveixen a rematar les seves aferrissades proclames amb la frase que "en España empieza a amanecer". Normalment, els agradi o no als profetes de calamitats, la realitat sempre és més complexa, polièdrica i tossuda.
Aquesta setmana s'ha fet públic que l'arxidiòcesi de Barcelona acollirà per segona vegada la Trobada Internacional de Pregària per la Pau, organitzada per la Comunitat de Sant Egidi. En aquesta trobada, que se celebra cada any en una ciutat europea diferent, hi participen representants i responsables de les diferents confessions religioses per aprofundir en la construcció de la pau. La iniciativa té un relleu mediàtic important i és significatiu que Barcelona l'aculli per segon cop.
El primer va ser l'any 2001, durant el pontificat de l'arquebisbe Ricard Maria Carles. L'anunci d'aquesta important trobada que situarà Barcelona en l'aparador eclesiàstic europeu va ser fet per l'arquebisbe Lluís Martínez Sistach després de participar en la trobada d'enguany, celebrada a Cracòvia en la commemoració del 70è aniversari de l'inici de la II Guerra Mundial. Martínez Sistach va subratllar que el fet que la capital catalana sigui la seu per segona vegada aquesta dècada de la Trobada internacional de Sant Egidi és una mostra de la tradició d'hospitalitat.
I també de la vitalitat de l'Església catalana. L'any que ve, doncs, Barcelona reforçarà el seu paper internacional a nivell eclesial. Convé recordar que l'any 2010, en principi, es preveu que el Temple de la Sagrada Família s'obri al culte. No costa tan imaginar que l'acte d'inauguració podria ser presidit pel mateix Sant Pare. El relleu universal de Gaudí i de la seva magna obra ho justificaria.
