Feia mesos i mesos que tothom donava per fet que el cardenal Antonio Cañizares, actual arquebisbe de Toledo i primat d'Espanya, seria nomenat prefecte o màxim responsable de la Congregació per al Culte Diví, el "ministeri" que s'encarrega de la litúrgia. I ahir es va anunciar el nomenament preconitzat. Cañizares es converteix en l'eclesiàstic espanyol que ostenta un càrrec més important a la Santa Seu, un cop s'han jubilat Eduard Martínez Somalo i Julián Herranz. D'aquesta manera, el poderós lobby conservador valencià assoleix un salt qualitatiu molt important en la seva influència a Roma.
Antonio Cañizares ha tingut un ascens meteòric després que abandonés les files dels teòlegs progressistes, a l'inici del pontificat de Joan Pau II. I ara li ha arribat la culminació de la
"carrera funcionarial" amb la nova responsabilitat al Vaticà. Cañizares és amic personal del Sant Pare Benet XVI, per això l'anomenen el "petit Ratzinger", a part de les seves característiques físiques. Des de la seva època d'arquebisbe de Granada i posteriorment primat d'Espanya i arquebisbe de Toledo, Antonio Cañizares s'ha caracteritzat per les seves duríssimes diatribes contra el Govern socialista, al qui li dedica constantment els mil penjaments del món. Aquesta és un element definitori del seu capteniment. L'altre és la seva obsessió per la unitat d'Espanya i la defensa a ultrança de les posicions més centralistes i uniformitzadores. Mai no ha amagat la seva oposició a les legítimes reclamacions de més autogovern, d'autodeterminació o d'indepèndència, emparant-se en hipotètiques raons teològiques. Tanmateix, amb el magisteri pontifici a la mà, res no s'hi oposa.
Des d'aquesta segona obsessió de Cañizares, el seu nomenament és una mala notícia per a Catalunya. Ben segur que usarà la seva influència encara més forta per afavorir la desnaturalització de l'Església catalana de Torras i Bages, Vidal i Barraquer, Cardó, Deig, Carrera i tants d'altres. Però també s'obren altres claus interpretatives que a hores d'ara són una incògnita. Cañizares no és el mateix que Rouco. Tots dos tenen una forta personalitat. Dos galls en un mateix galliner. Així, l'ascens de Cañizares podria ser interpretat com el clàssic
"promoveatur ut removeatur", tan clàssic a l'Església. Una mostra clamorosa d'aquesta praxi política va ser el nomenament de Vicente Juan com a bisbe d'Eivissa i rellevar-lo de la seva responsabilitat a la Secretaria d'Estat. La promoció de Cañizares, doncs, podria haver estat desitjada tant pel govern espanyol com pel mateix cardenal arquebisbe de Madrid. En qualsevol cas, sembla molt plausible que Cañizares aprofitarà la seva presència al Vaticà per imposar el seu parer contrari a la renovació de Jiménez Losantos a la COPE. El seu màxim protector, Antonio María Rouco, seguirà a Madrid. El seu rival, en canvi, tindrà despatx propi a Roma.
