Finalment, el malson del diari Egunkaria s'ha acabat amb la sentència absolutòria per als màxims responsables d'aquesta iniciativa periodística que va ser violentament estroncada pel jutge del Olmo l'any 2003. Ara l'Audiència Nacional ha desmuntat, punt per punt, la controvertida actuació judicial i confirma totes les sospites d'una operació que va significar la clausura i liquidació del diari, l'empresonament i les tortures a què van ser sotmesos els principals directius.
Tot i que ben segur els lectors de Tribuna.cat han seguit, fil per randa, l'evolució del cas Egunkaria des dels seus inicis, hi ha un aspecte que normalment passa desapercebut: el component eclesial. Un dels cinc detinguts l'any 2003 ara absolt és Txema Auzmendi, periodista i subdirector de Ràdio Popular de Sant Sebastià, qui ocupava el càrrec de secretari del Consell d'Administració des dels inicis de l'aventura empresarial que tan bon resultat va tenir gràcies a la proliferació d'accionistes. Doncs bé, Auzmendi també és sacerdot jesuïta i entre moltes altres activitats és el fundador del projecte Loiolaetxea de Donosti, una comunitat jesuïta que ofereix una llar a les persones que abandonen la presó i estan en risc d'exclusió social. En aquesta comunitat, on ha viscut molts anys Txema Auzmendi, conviuen exinterns, treballadors socials, voluntaris i també jesuïtes.
Malgrat ser un home afable, respectuós, pacífic i que destaca per la seva bonhomia, el jesuïta Azmendi ha hagut de patir els atacs més cruels i indiscriminats de diversos mitjans de comunicació de l'Estat espanyol que es van acarnissar amb ell. Pel fet d'haver estat empresonat l'any 2003 sota l'acusació de "col·laboració amb banda armada" diferents diaris i televisions el van situar en el centre de mira. Fins i tot va ser un dels protagonistes de l'infame llibre Los curas de ETA', un suposat llibre d'investigació del periodista Jesús Bastante, escrit quan era el responsable d'informació religiosa del diari Abc. "Es un cura, con sotana, boina y pasamontañas negros, aún más violentos por el alzacuellos blanco. Tan violento como las letras: 'Los curas de ETA". Aquesta és una de les perles publicitàries de la propaganda del llibre que va fer la Fundación para la Libertad. L'acte de presentació del presumpte best-seller va ser apadrinat pel director de l'Abc, Zarzalejos, i va comptar amb la participació de José Bono.
Un temps després, el jesuïta Azmendi va rebre la petició d'uns estudiants que estaven fent un treball per a la seva carrera sobre la situació d'Euskadi i el paper de l'Església basca. Sense sospitar res, acostumat a obrir les portes de casa seva a tothom, els va rebre i quina seria la seva sorpresa quan resulta que mesos després Antena 3 va emetre un programa especial d'investigació que va ser anunciat com un "documental sobre la col·laboració al País Basc de l'Església amb ETA" i que va ser titulat tendenciosament En el nombre del padre. Un dels artistes convidats del programa era ell, enregistrat amb càmera oculta.
Amb molta habilitat, sectors poderosos de la caverna eclesial, amb la complicitat i col·laboració de la Brunete mediàtica, s'han dedicat a escampar la perversa tesi que una part dels capellans bascos estan a favor d'ETA. I per extensió han transmès la idea que l'Església basca és sospitosa de col·laborar amb el terrorisme, a causa de la interrelació entre l'Església basca i el nacionalisme. A partir d'aquesta línia interpretativa s'entenen alguns dels darrers episodis que han sacsejat la situació de l'Església al País Basc els darrers anys, com el nomenament de José Ignacio Munilla com a bisbe de Sant Sebastià, la retirada del llibre de José Antonio Pagola o el proper nomenament de Mario Iceta com a bisbe de Bilbao.
Martxelo Otamendi reclamava amb raó que l'Estat hauria de demanar perdó als processats, accionistes i lectors d'Egunkaria. De la mateixa manera que Jesús Bastante i Antena 3 i tots els qui s'han dedicat a esbombar la falsa sintonia entre l'Església basca i l'ETA. A hores d'ara cap d'ells s'ha adreçat a Txema Auzmendi per fer aquest acte ineludible de contrició, de petició de perdó.
