Després dels Legionaris de Crist, els ha arribat l'hora a l'ultraconservadora congregació religiosa Instituto del Verbo Encarnado. El seu fundador, l'argentí Carlos Miguel Buela, acaba de renunciar a les seves funcions al capdavant d'aquesta controvertida congregació religiosa i
s'ha retirat a un convent, com ja ve fer en el seu moment el fundador dels Legionaris, Marcial Maciel. En cercles eclesiàstics es parla també obertament d'una possible intervenció vaticana, per la qual cosa Buela hauria dimitit, per tal d'impedir aquesta intervenció. Aquesta congregació integrista i reaccionària, a la dreta de l'Opus Dei, té presència a Catalunya des de fa tres anys, concretament a Vic i Manresa, a la diòcesi de Vic.
La congregació Instituto del Verbo Encarnado va ser fundada l'any 1984 pel capellà argentí d'extrema dreta Carlos Miguel Buela, gràcies al suport del bisbe León Kruk, entusiasta de la dictadura militar argentina. En el seu origen hi ha una amalgama d'elements d'extrema dreta política, grups antijueus i grupuscles vinculats a sectors dels "carapintadas", com ara el moviment Tacuara, seguidor de la Falange espanyola, i la Guardia de Hierro. De fet, a l'Argentina se'ls considera la congregació més fanatitzada i radical. En pocs anys s'ha expandit per tot el món, mitjançant la influència d'eclesiàstics rellevants com el poderós exsecretari d'Estat del Vaticà, Angelo Sodano, amic de la família Pinochet i a qui ara se l'acusa directament d'encobrir el comportament del fundador dels Legionaris de Crist, Marcial Maciel.
Però la seva proliferació i el seu creixement meteòric has estat acompanyats d'escàndols, acusacions i denúncies de familiars, antics membres i investigadors, fins al punt que la Conferència Episcopal Argentina va demanar que es prohibís la congregació i es clausuressin els seus seminaris l'any 2000, després d'una llarga investigació que va durar anys. Es dóna la circumstància que els tres comissaris pontificis que van decidir aquestes dràstiques mesures estava presidida per l'arquebisbe Alfonso Delgado, membre de l'Opus Dei. Com també va passar amb els Legionaris de Crist, des de la seva fundació han anat rebent moltes denúncies i acusacions d'usar tècniques de captació i manipulació i de dur a terme operacions econòmiques tèrboles.
La congregació del Verbo Encarnado -ells mateixos s'autoanomenen "família" té tres branques: la masculina (Instituto del Verbo Encarnado, IVE), una femenina (Instituto Servidoras del Señor y de la Virgen de Matará, SSVM) i un orde secular. Una de les peculiaritats de la "família" és que les monges tenen un vot propi: el de "l'esclavatge marià", a més dels tradicionals de pobresa, castedat i obediència. La congregació abandera una particular creuada ideològica i eclesial en els aspectes doctrinals, eclesials i de moral sexual. Així, per exemple, consideren que el desig és "la pesta més funesta", el cinema i la televisió són "una exaltació dels desordres de la institució familiar" i els piercings són "un signe de trastorn de la personalitat". Doncs bé, aquesta congregació ultramondana va arribar a Catalunya l'any 2007, a la diòcesi de Vic, després que el seu bisbe Romà Casanova els demanés que vinguessin.
