Aquest dilluns es va produir al Palau de Justícia de Barcelona un acte insòlit: dues-centes persones es van concentrar a les portes de la secció segona de l'Audiència Provincial de Barcelona per expressar el seu suport al capellà Andreu Oliveras, acusat d'haver introduït droga a la presó Model. No eren dues-centes persones qualsevol. Es tractava d'una amplíssima i molt significativa representació transversal de totes les sensibilitats eclesials, des de la síndica de greuges de Barcelona fins als responsables de presons de la Conferència Episcopal Espanyola i de l'Església catalana, passant per delegats episcopals, un vicari episcopal, membres del Consell Pastoral Diocesà, del Consell Presbiteral, del Col·legi de Consultors, religioses i religiosos de diverses congregacions, capellans, voluntaris de presons i responsables de moviments i institucions eclesials vinculades al camp de la justícia social, l'ensenyament, els drets humans i la marginació.
Andreu Oliveras és un capellà de Barcelona amb una dilatada experiència en diversos àmbits. Després de dedicar-se amb abnegació a l'animació pastoral de joves, estudiants i universitaris va optar per centrar la seva activitat en el món de les presons. Durant 15 anys ha estat el capellà de les presons Quatre Camins i la Model. Va ser en aquesta presó on es va interceptar un estoig de discs que, presumptament, hauria entrat ell i que contenia droga. Mossèn Oliveras al·lega que desconeixia que hi hagués droga a l'estoig i subratlla el seu ferm compromís personal en contra de la droga. El judici, ple de contradiccions, es va acabar i ara el cas està vist per a sentència. Però, fins que no es demostri el contrari mitjançant una sentència, Andreu Oliveras, com qualsevol altre ciutadà, és innocent. Per a la llei, en un estat democràtic i de dret, és així. I per suposat també per als qui es van aplegar a les portes del jutjat per aplaudir-lo i donar-li ànims, una molt representativa mostra de l'Església de Barcelona.
Malauradament, no és així per a tothom. Hi ha una altra església, formada per grupuscles sectaris fanàtics d'extrema dreta que, moguts per la seva rancúnia i el seu odi contra els qui són mínimament oberts o moderats, condemna mossèn Oliveras i el considera culpable d'entrada. Al mateix temps, l'insulten i el menyspreen -"cara de panoli sí parece que tiene"-, a partir de la fotografia que acompanya aquest article. No és la primera vegada que aquests indignes fills de les tenebres, com algú els ha qualificat, difamen, insulten i calumnien. La seva ideologia reaccionària i ultra els encega i disparen indiscriminadament contra qualsevol bisbe, capellà o laic que no sigui de la caverna. Les seves opinions traspuen amargor i són l'antítesi del missatge evangèlic basat en la misericòrdia, la caritat i la compassió. Aquesta segona església en prescindeix olímpicament.
Aquests personatges sinistres són els referents i els mentors dels integristes capellans catalans que es dediquen, des de l'anonimat, a massacrar l'arquebisbe de Barcelona, els càrrecs de la diòcesi i els capellans més respectables i estimats.
