Aquest dissabte se celebra a Barcelona un important acte promogut per la Unió de Religiosos de Catalunya, titulat "Profetisme de la vida religiosa en un cristianisme de diàspora". El simposi és una de les iniciatives dutes a terme per celebrar el 30è aniversari de la URC i consistirà en tres conferències dels prestigiosos religiosos Jesús Renau, jesuïta, Teresa Forcades, benedictina, i Margarida Bofarull, del Sagrat Cor.
En la convocatòria d'aquest simposi els organitzadors apel·len, amb bon criteri, al teòleg alemany Johan Baptist Metz, qui va dedicar algunes de les seves principals obres a aprofundir en la identitat, el sentit i la missió dels ordes religiosos. I ho fan també recordant que un dels perills que han d'afrontar és el d'abandonar el profetisme en nom de la clericalització: "Hem preferit ser un model institucional aplaudit que ser un signe humil, criticat i incòmode (...) Resulta necessari i apassionant recuperar l'espai propi de la vida consagrada, que no és ni clerical ni laïcal".
Valentes reflexions en un moment delicat de la vida religiosa i no només per la disminució dels seus membres, una tendència creixent a tot Europa els darrers anys. La seva aposta pel profetisme i per cercar alternatives de frontera en temps difícils els ha col·locat sota la sospita d'alguns sectors reaccionaris del Vaticà, atiats pels integristes d'arreu que han aprofitat per culpar-los del descens de vocacions, tot atribuint els mals a la seva obertura i dinamisme i al Concili Vaticà II.
Una de les acusacions tòpiques és que els religiosos i les religioses són una església paral·lela. Els qui formulen aquesta acusació els cou especialment l'autonomia de la vida religiosa, que es manifesta de moltes maneres, i que el seu capteniment inclou, per exemple, l'elecció democràtica del seus superiors i superiores. Les incomprensions i els enfrontaments entre determinats àmbits de la cúria vaticana i els responsables dels religiosos vénen de lluny. Especialment virulenta va ser l'època en què el responsable de la Congregació de la Vida Religiosa va ser el cardenal espanyol Martínez Somalo, un dels principals culpables de l'actual deriva reaccionària de la cúpula de l'Església espanyola.
Per tot plegat té molt de mèrit que els religiosos catalans en lloc d'atrinxerar-se i passar desapercebuts es plantegin nous reptes i com potenciar la dimensió profètica. Així actuen en molts llocs, també a casa nostra, en els camps socials, penitenciari, sanitari i de la marginació i exclusió en general. Han esdevingut, gràcies a uns processos autèntics de renovació i transformació, una de les esperances vives de l'Església.