Cada any, quan s'acosten les festes nadalenques s'alça, amb més o menys força, un cert debat sobre el sentit del Nadal. No és cap secret que, amb el procés de secularització i d'indiferència religiosa, el Nadal ha esdevingut per a la majoria una convenció social, basada en les celebracions familiars i tot plegat embolcallat amb una creixent litúrgia consumista. Els interessos comercials acaben per configurar el marc de la celebració. I, cada cop més, l'autèntic sentit cristià del Nadal -el naixement de Jesús- es converteix gradualment en una vivència minoritària.
En aquest sentit, un dels àmbits en què el debat ha estat i continua estant present és el de l'escola i en especial el de l'escola pública. Amb l'arribada de les noves onades migratòries i la irrupció amb força de noves cultures i religions, en moltes escoles públiques s'ha plantejat la discussió sobre la celebració del Nadal. D'aquí ve que la revista Dialogal, en una excel·lent iniciativa, hagi dedicat dues pàgines del seu darrer número a aquest debat, tot oferint la possibilitat a representants de diferents confessions d'expressar la seva opinió.
Resulta certament paradoxal analitzar les respostes, que evidencien les lectures diferents que fa cadascú del que es considera la laïcitat i, al capdavall, la vivència del fet religiós. Així, ens trobem que els més partidaris de celebrar el Nadal són, d'una banda, el representant dels evangèlics i, especialment, el portaveu del Consell Islàmic Cultural de Catalunya, Mohamed Halhoul, qui porta els seus fills a una escola de les religioses vedrunes. Aquest darrer arribar a expressar, sense embuts, que és imprescindible celebrar el Nadal a l'escola pública per "garantir la cohesió social, preservar la identitat cultural i educar ciutadans responsables" Ben diferent, en canvi del que opina el president de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, Joan Francesc Pont, antic advocat de l'empresari modèlic Javier de la Rosa. Pont, per negar el fet religiós, arriba a fer mil i una filigranes dialèctiques: "El Nadal s'ha de viure a l'espai públic educatiu com una festa d'alegria en la transició de la foscor a la llum, com una festa ecumènica de fraternitat". D'aquesta manera, segons la seva peculiar argumentació, s'evitaran les festes "susceptibles de generar divisions entre creients i lliurepensadors, entre creients d'una o altra religió". O sigui, que perquè no hi hagi hipotètiques divisions o conflictes el que s'ha de fer és eliminar el fet religiós i capgirar radicalment el sentit del Nadal.
