Fa uns dies Justícia i Pau, l'emblemàtica entitat cristiana que sempre s'ha distingit per la defensa dels drets humans i de la justícia social, va celebrar el 30è aniversari de l'assassinat del bisbe Óscar Romero. Per aquest motiu van convidar el jesuïta Xavier Alegre, professor
de la Universitat Centreamericana on també treballava Ignacio Ellacuría, que pronunciés una conferència sobre la trajectòria i el capteniment del bisbe Romero, en el marc dels "Dilluns dels Drets Humans".
Els anys setanta, en un clima de gran violència i repressió atiada pels terratinents i poderosos, l'arquebisbe de San Salvador era Luis Chávez, que s'havia distingit per la seva sensibilitat social. Per això els poderosos d'aquest petit país centreamericà s'havien alegrat que el seu substitut fos Óscar Romero, un home bo, pietós i conservador. Però l'assassinat l'any 1977 del jesuïta Rutilio Grande, amic personal de arquebisbe, va propiciar la seva "conversió", un canvi radical d'actitud que va significar l'oposició creixent de l'oligarquia del país que veia amenaçats els seus enormes privilegis pel bisbe Romero. Un detall significatiu va ser que, en contra del criteri del nunci del Vaticà, Romero va decretar que se celebrés una única missa amb motiu del funeral de Rutilio Grande, per tal que tothom pogués participar-hi o seguir-la per ràdio.
A partir d'aquí, tal com va descriure amb gran profunditat Xavier Alegre, Romero es va convertir en un profeta de la justícia, un home amb una talla extraordinària enmig d'una situació política i social duríssima, on els esquadrons de la mort actuaven amb total impunitat. Precursor de la defensa dels drets humans, en un continent en què eren conculcats escandalosament, Romero va crear l'Oficina de Socors Jurídic i l'Oficina de Tutela Legal. La seva opció preferencial pels pobres, inspirada en l'Evangeli i les conclusions de les conferències episcopals llatinoamericanes de Medellín i Puebla, li va comportar greus problemes, en especial l'acusació de "ficar-se en política". I és que Romero, en la línia dels grans profetes com Isaïes i Amós, no es va cansar de denunciar una religió alienant, que ignori la defensa dels oprimits. "Una Església que s'installés només per tenir molts diners, molta comoditat, però que oblidés el reclam de les injustícies no seria la veritable Església (...) Encara que se'ns anomeni comunistes sabem que no fem res més que predicar el testimoni subversiu de les benaurances(...) No és voluntat de Déu que uns tinguin tot i altres no tinguin res" (...) Hi ha un ateisme més perillós per a l'Església: l'ateisme del capitalisme quan els béns materials s'erigeixen en ídols". Aquestes són algunes de les frases, autèntiques perles, pronunciades per Romero en les seves famoses homilies. I la gota que va fer vessar el got i segurament va provocar l'ordre del seu assassinat va ser un altre conegut sermó, a la Catedral de la capital, en la qual es va adreçar directament als soldats de la Guàrdia Nacional per demanar-los que deixessin de matar: "Davant una ordre de matar que doni un home ha de prevaler la Llei de Déu que diu No matar'. Cap soldat està obligat a obeir una ordre contra la Llei de Déu". Va ser la seva sentència de mort.
Óscar Romero continua ben viu en la consciència del seu poble. Malgrat que, escandalosament, encara no sigui un sant sí que ho és per a molta gent, entre d'altres el bisbe Pere Casaldáliga. "San Romero de América" és el títol d'una meravellosa poesia escrita per Casaldáliga en honor del màrtir que va morir ara fa trenta anys en defensa dels pobres i oprimits del món.
