David de Vargas es va defensar l'any 2007, quan Tribuna.cat va començar a difondre els escàndols de Sant Vicenç de Castellet, amb l'argument que ell era un capellà catalanista i progressista. Doncs bé, l'incident que va fer vessar el got es va produir aquesta Setmana Santa, quan a la processó del viacrucis, el divendres sant, van sonar els acords de l'himne espanyol.Si a les processons de Setmana Santa de l'Espanya profunda encara és habitual, desgraciadament, l'ús de la Marxa Reial i la desfilada d'unitats militars o de la Guàrdia Civil, a casa nostra no ho és en absolut.
El malestar va esclatar i es va traslladar a la premsa. Poques vegades fins ara la polèmica actuació d'un bisbe o d'un capellà havia causat tan enrenou. Reportatges de dues pàgines senceres, columnes d'opinió, editorials i articles del director van tenir un únic objectiu: denunciar la profunda divisió que David de Vargas ha provocat en el si de la comunitat i en el poble. "No és comprensiu, no és caritatiu, fomenta la desesperança, és un ideòleg, no és un servidor com s'entén de la lectura de l'Evangeli; no és un pastor; és un provocador (...) Vostè, senyor rector, no promou, ni vetlla per la convivència, vostè ho esmicola en profit d'una fe que es pensa que és seva, i no ho és". Déu n'hi do! Aquest és un dels articles publicats aquestes darreres setmanes per un dels responsables de Regió 7. El director d'aquest mateix diari reblava el clau quan afirmava: "David de Vargas s'ha convertit en un factor de divisió del poble (...), en el centre d'una disputa que ha depassat de molt els murs de l'església (....) La Parròquia de Sant Vicenç s'ha convertit en l'antítesi de la utilitat social". I és que tan grossa ha estat la polèmica ciutadana que fins i tot els partits politics es van reunir extraordinàriament per analitzar què feien.
El cas del rector de Sant Vicenç de Castellet té també altres connotacions i repercussions. Primer de tot, el seu perfil personal és el més adient per a un capellà? Dit en altres paraules: com és que va ser ordenat si va ser expulsat del Seminari Conciliar de Barcelona? Aquests dies s'ha recordat que el fundador dels Legionaris de Crist, Marcial Maciel, va ser expulsat dels seminaris mexicans de Veracruz i de Montezuma. Quin sentit té que un candidat al sacerdoci sigui admès en un altre seminari si se sabia perfectament que n'havia estat expulsat prèviament d'un altre? Potser no hi prou experiències anteriors nefastes, per exemple en el cas del Seminari de Castelló? Per què avui en dia encara s'admet aquesta pràctica en seminaris catalans? Són qüestions obertes que més d'un bisbe català s'hauria de plantejar.
Al mateix temps, però, tot apunta que l'afer de Sant Vicenç de Castelló té un altre protagonista, a més de David de Vargas, que no és un altre que el del seu bisbe, Romà Casanova. De Vargas ja va tenir problemes greus en altres parròquies -Vila-Real i Manlleu-, la darrera de les quals també pertany al Bisbat de Vic. En aquestes poblacions ja se li va veure el llautó de la seva ideologia, del seu comportament peculiar i del seu tarannà, que contradiuen obertament el capteniment que l'Església exigeix a un capellà, tal com va recordar recentment Benet XVI amb motiu de l'Any Sacerdotal.El bisbe de Vic ha rebut centenars de cartes, informes, queixes directes dels feligresos de Sant Vicenç i també de l'arxiprest del Bages Sud, Josep Morros. Però no ha fet res. En el fons, tal com denunciava el director de Regió 7 públicament, "David de Vargas és de la seva corda. Casanova pensa que els errats són els descreguts, els enemics de l'Església i els qui l'erosionen des de dins amb conductes laxes i modernors vanes". Cada dia que passa sense que David de Vargas sigui destituït el bisbe Romà Casanova en surt més esquitxat.
