En efecte, dies després de l'aparició de CatalunyaReligio.cat ja han arribat les primeres crítiques. Crítiques legítimes, però que no tenien cap relació ni amb el contingut, ni amb l'orientació general del portal, ni amb les característiques tècniques de la iniciativa. Una vegada més, la llengua, en aquest cas la nostra, va ser l'origen de la confrontació.
Carmen Bellver, que col·labora amb el seu bloc a ReligiónDigital.com, va llençar la seva invectiva contra el portal CatalunyaReligio.cat perquè està fet en llengua catalana.
Bellver, que a sobre és valenciana, critica el portal perquè "només serà visitat per als qui gaudim del bilingüisme. Si no sap obrir-se al món quedarà com una anècdota més de l'engodàmia cultural que alguns pateixen". En altres paraules, si la llengua de les notícies, activitats, recursos i opinions del portal és la catalana... ai, las, això és senzillament endogàmia cultural. Després que el director de CatalunyaReligio.cat contestés la seva singular opinió, Carmen Bellver va continuar carregant contra la llengua del portal amb un seguit de bestieses que repeteixen, fil per randa, els tòpics habituals. El fet que s'escrigui en català és "una manca de delicadesa" i ganes d' "aixecar barreres". O sigui, la llengua catalana provoca incomunicació i s'ha d'eliminar per no caure en l'endogàmia cultural.
Curiós argument el d'aquesta senyora que no és que formi part de la "caverna eclesial", tan present en internet mitjançant blocs i webs diversos. Més aviat forma part dels sectors eclesials relativament moderats. El problema és que, com tanta gent, confon catolicitat amb uniformitat, i combreguen, sense adonar-se, amb el nacionalisme espanyol més ranci. Nacionalisme espanyol que durant molta part dels segles XIX i XX ha anat difonent tesis perverses en relació amb l'Església catalana i falsedats de l'alçada d'un campanar.
Una de les més recurrents és que a Catalunya la gairebé totalitat de les misses es fan en català i el castellà és perseguit a la majoria de parròquies. I quan es reclama, com és lògic, un bisbe català per al nostre país plouen les acusacions de provincianisme i de manca de catolicitat. Però, ai dels qui gosin proposar, posem per cas, un bisbe polonès per a la seu de la diòcesi de Toledo o de Madrid!
L'Església catalana té una història mil·lenària, tan rica com ho pugui ser la de qualsevol altra església. Sempre ha mantingut, malgrat les dificultats polítiques, pressions i amenaces de tota mena, un perfil propi. Com no podia ser d'una altra manera, la iniciativa del portal CatalunyaReligio.cat s'ha llençat, inicialment, només en català, el que no exclou que com molts altres portals s'hi vagin incorporant altres llengües com el castellà, l'anglès, el francès o l'italià. Encara que cogui a més d'un el portal s'arrela en un país concret, que és Catalunya, i pretén aglutinar les diverses sensibilitats eclesials per tal de fer visible amb normalitat el fet religiós a la nostra societat catalana.
