L'arquebisbe Joan Josep Omella va dinar amb una trentena de periodistes en la festa de Sant Francesc de Sales, patró dels comunicadors.Feia un mes de la seva presa de possessió. i se li va preguntar que destacaria de la seva estada a Barcelona durant aquest temps. Va contestar: "Em sento molt ben acollit a Catalunya".
Se li va demanar que expliqués aquesta bona acollida als bisbes de més enllà de l'Ebre i va contestar que ja ho feia. És una bona notícia que Omella se senti ben acollit en un poble que té un Govern sobiranista fruit de la majoria parlamentària que vol la sobirania de Catalunya.
També seria una bona notícia que Omella parlés amb les autoritats catalanes sobre qüestions cíviques, eclesials i també polítiques. Tot afecta a la bona convivència. Al cap i a la fi, el cardenal Pietro Parolin, secretari d'Estat del Vaticà, ha mostrat interès pel procés sobiranista català.
El president Carles Puigdemont i l'ex president Artur Mas desitgen trobar-se amb Omella i Omella desitja trobar-se amb Puigdemont i Mas. Les paraules del secretari d'estat del Vaticà podrien ser tractades en aquestes converses. Haurien de ser tractades en aquestes converses.
¿I que passaria si l'ex president Jordi Pujol comuniqués el seu desig de parlar amb l'arquebisbe Omella? ¿O per què Omella no pren la iniciativa de trobar-se amb Pujol que pertany, com catòlic, a l'arxidiòcesi barcelonina? Així,Omella coneixeria a Pujol que, malgrat tot, és un personatge apassionant, bon coneixedor de la Catalunya contemporània, de l'Església, de la clandestinitat, de la política, del poder, de la grandesa i la misèria de la condició humana.
Pujol s'ha confessat sempre, molt abans que esclatés el seu cas, com a cristià. Cristià montinià i indigne. Creient, imperfectament creient. L'afer Pujol és un terratrèmol de dimensions bíbliques. La Bíblia és un conjunt de llibres que descriu el drama i l'esperança de l'existència humana. Pujol és un dramàtic personatge bíblic. ¿És Pujol com Judes doncs molta gent es sent traïda per la manera com ha gestionat les finances familiars? ¿Es com Pere que nega a Jesús? ¿Es com el fill pròdig que malgasta lluny els diners del seu pare però després torna a casa i demana perdó? ¿És com el lladre penjat en creu que reconeix al crucificat Jesús com home bo i innocent? ¿És com Pau que cau del cavall i es converteix? ¿És com Moisès que lidera el poble durant molts anys però, al final, es queda al desert sense entrar a la terra promesa?.
Aquesta hipotètica trobada entre Omella i Pujol hauria de realitzar-se en un ambient discret i auster, tot prenent cafè una tarda d'un diumenge qualsevol.
